Des que té 8 anys, el mar i la vela són part de la seva vida. L’han fet gaudir primer com a aprenent i després com a monitora. La Marta Plaza té una relació amb el mar íntima però intermitent. Durant algunes èpoques, més intensa (fins i tot ha viscut en un veler!); durant altres, més distanciada (no sempre podem dedicar-nos a les nostres passions tant com ens agradaria).

L’any passat va connectar amb el mar des d’una nova perspectiva: com a voluntària responsable d’una activitat de vela gratuïta per a nois i noies que, per diversos motius, rarament tenen accés a aquest esport. I ens hi va voler fer partícips. Així és com va començar enTàndem al mar, una activitat esportiva destinada als nois i noies dels projectes de mentoria de l’AFEV que, per segon curs consecutiu, estem realitzant els dissabtes al matí de gener a juny a l’Escola de Mar de Montgat, una escola amb visió d’esport per a tothom i com a espai de relació.

En aquesta entrevista coneixem l’activitat des de dins, a través de la veu de la Marta, que és qui millor ens ho pot explicar…

Si poguessis definir enTàndem al mar en tres paraules, què diries?

Viure, compartir i descobrir.

Sobretot descobrir…

Per als nois i les noies és una bona forma de veure opcions noves i viure-les des de dins, sent part d’elles. Si proves un parell de coses que estan fora del teu radar, en el sentit que mai t’ho havies plantejat fer, això genera una sèrie de curiositats dins teu.

És com quan aprens un parell d’idiomes, després el tercer ja és més fàcil. Pots començar fent vela i la següent activitat la triaràs per iniciativa pròpia, perquè abans ja has tingut una guia per provar coses noves.

Per què vela?

Vull desmitificar que la vela és un esport elitista que només pot fer qui té diners. Jo he crescut envoltada de mar i no vinc d’una família amb diners. De petita estiuejava en una urbanització i hi havia un noi que tenia un parell de vaixells, ell me’n va ensenyar. Al cap i a la fi, la vela només és una closca amb un pal i un tros de tela.

Quan vaig tenir la idea de començar el taller vaig buscar una associació com la vostra perquè volia fer-ho amb nois i noies que potser pels seus propis mitjans no hi anirien, perquè potser les seves famílies no dirien “vinga, anem a navegar”.

A més, el que m’ha donat el mar és una cosa que crec que com més gent conegui, millor. El mar és capaç de treure’t preocupacions i donar-te felicitat i és una cosa que m’agradaria que molta gent experimentés.

És una oportunitat per aprofitar tot el que té de saludable fer esport…

El més bàsic per a mi és que ells gaudeixin d’una cosa que és tan meravellosa i tan miraculosa com l’aigua. Crec que poden pensar: “vinc, em despreocupo de coses que potser em preocupen, m’omplo de coses que em donen vitalitat i energia“. Si després això els porta a descobrir una passió, doncs perfecte. Es poden enamorar del mar i pot ser una via de desenvolupament professional en el seu futur.

Què és el més especial que has viscut amb el grup de joves?

Alguns, al principi, eren una mica reticents. Posaven distància, els feia por, no se sentien segurs i segures, hi havia una barrera. Aquesta reacció és molt normal, tothom que no ha gaudit mai de l’aigua reacciona així per desconeixement.

Des de la primera sessió fins a final de curs de l’any passat hi va haver una diferència molt gran. Es van anar adaptant a aquest mitjà que és el mar, el van anar interioritzant, fent-se’l cada vegada més seu i més proper. Si m’he de quedar amb un record, em quedo amb aquesta evolució. Estic molt contenta que ho haguem fet!