Una postura antiracista en el nostre acompanyament

Introducció i situació

Actualment, i des de ja fa dècades, tenim la sort de viure en societats diverses i plurals on confluïm persones de diverses adscripcions culturals, identitats, ètnies, tradicions, religions, opinions, ideologies… Per exemple, en una aula, en una feina, en una activitat de lleure o passejant pel carrer, podem trobar-nos persones de diferents procedències, trajectòries i cultures. Aquesta diversitat, no només crea un patrimoni cultural infinit a qualsevol racó de les nostres ciutats, sinó que també ens permet conèixer, donar-nos a conèixer i, en definitiva, tenir l’oportunitat d’enriquir-nos i aprendre els uns dels altres. No obstant, la nostra societat segueix reproduint mirades, conductes i actituds racistes i xenòfobes que fan que moltes persones, especialment no occidentals, es vegin relegades a una posició de desigualtat. De la mateixa forma que el sistema patriarcal esdevé en masclisme a les nostres societats, el sistema colonial, esdevé en racisme. Això s’enforteix, a més, gràcies a les plataformes per als discursos d’odi que trobem, per exemple, a les xarxes socials. De fet, és possible que nosaltres mateixes estiguem reproduint algunes conductes i contribuint a la desigualtat sense ser-ne conscients. El racisme i la xenofòbia no sempre es presenten de manera evident.

 

I vosaltres, on us situeu?

A continuació us presentem la piràmide del racisme, que recull totes aquelles accions que el fomenten:

 

Alguns exemples de les últimes escales de la piràmide i microracismes:

  • Fer ús de paraules com “moro”, “paki”, “panchito” que tenen connotacions negatives
  • Considerar que les persones afrodescendents són més bones per a l’activitat física 
  • Utilitzar expressions com “fer l’indi”, “treball de xinos”,…
  • Associació de l’ètnia gitana amb les baralles, les drogues o la delinqüència
  • Suposar que les dones llatines són carinyoses o de “sang calenta”
  • Pressuposar que totes les dones afrodescendents són bones ballarines
  • Fer comentaris com “Ets gitana? No ho sembles”, “Per ser negre parles molt bé el català”
  • Associació de l’Islam i les persones musulmanes amb el terrorisme
  • Afegir un diminutiu quan parlem de persones de procedències diverses: negret/a, xinet/a, gitanet/a
  • Fer acudits de contingut racista explícit o implícit
  • Definir a les persones segons la seva ètnia: “el meu amic gitano”, “la professora negra”, “l’agressor, d’origen marroquí…”, “la botiga de xinos”
  • Pressuposar que totes les persones musulmanes comparteixen una mateixa cultura i provenen del mateix lloc. L’Islam és una religió que es practica a la majoria de països del món
  • Assumir que les persones d’altres ètnies o que practiquem costums diversos no són d’aquí i preguntar “D’on ets? No, però d’on ets de debò” a una noia que porta vel, per exemple

 

enTàndem contra el racisme

Creieu que alguna vegada heu reproduït alguna de les escales de la piràmide? I algun dels exemples? Alguna vegada heu sigut conscients o heu estat presents quan alguna persona reproduïa alguna d’aquestes accions? Quines accions duem a terme per lluitar contra el racisme, la xenofòbia o l’antigitanisme? Com ja sabeu, des de l’AFEV defensem sempre una mirada feminista, antiracista i inclusiva amb qualsevol tipus de diversitat. Entenem que es produeix una interseccionalitat dels posicionaments i no podem entendre una mirada sense la resta. La mentoria és un espai idoni per plantejar-se aquestes preguntes, i també per a l’intercanvi cultural i el treball conjunt per a la creació d’un posicionament i una mirada oberta, lliure de prejudicis i discriminacions. Per abordar el racisme no només necessitem ser-hi sensibles i ser-ne conscients, sinó també posicionar-nos-hi en contra i dur a terme accions per combatre’l.

 

Reflexió inicial: totes tenim orígens diversos, migratoris i el desig d’una vida millor

Us plantegem ara una reflexió que podeu fer de manera conjunta amb la vostra persona mentorada i que probablement us farà veure que, dins la diversitat, totes tenim històries comunes.

Els processos migratoris ja es donaven a la Prehistòria, quan les poblacions es desplaçaven a altres llocs per fenòmens climàtics o geogràfics, com per exemple les glaceres. De fet, totes les regions del planeta estan poblades gràcies a les migracions que es van donar durant la història. Les migracions es donen de manera constant i per diferents motius: per la recerca d’una vida millor, per motius climàtics, per fugir de guerres i de la fam, per motius polítics… I precisament per això és molt probable que moltes de nosaltres mateixes o les nostres famílies hagin passat per un procés migratori.

Per posar dos exemples, a partir de l’any 1900 i fins la meitat de segle, hi va haver una onada d’espanyols que van emigrar al Marroc i a Argèlia a la recerca d’una vida millor, fugint d’una Espanya molt inestable i més tard de la guerra civil. Més tard, en canvi, durant els 2000, es dona el mateix procés a l’inversa, on molta població del Magreb emigra a la recerca d’una vida millor a Espanya.

l el mateix passa amb una onada migratòria d’espanyols a diferents països de l’Amèrica Llatina que s’inicia el 1890 i s’allarga unes quantes dècades. I després, és la població dels països de l’Amèrica Llatina que emigra a Espanya; totes dues poblacions, fugint de la misèria i motivades per unes millors condicions de vida. A més, totes tenim antecessors de diferents ètnies: per exemple, a Espanya, moltes persones tenen avantpassats àrabs de l’època d’Al-Andalus. Fins i tot, hi ha persones a la regió d’Andalusia descendents de persones japoneses, ja que pels volts del 1600 una expedició de l’ambaixada Keicho que es destinava a Espanya hi va establir una petita colònia. Igual que a l’Argentina hi ha molta població d’ascendència italiana.

Tots tenim de manera propera o llunyana avantpassats d’orígens diversos o que van emigrar. I és que les societats humanes són, per definició, heterogènies. I, a més, tots tenim el dret de buscar una vida millor. Perquè a vegades ens centrem en allò que ens separa i no en allò que ens uneix? Totes desitgem tenir i que les persones que apreciem tinguin una vida pròspera i puguin desenvolupar els seus projectes vitals.

 

No oblidem: persones que conviuen entre dues cultures i sentiment de pertinença

Quan parlem de la interacció entre diferents cultures, ens imaginem una confluència de persones diverses. No obstant, hi ha moltes persones la identitat de les quals està vinculada a dues cultures. Per exemple, una persona que ha nascut a l’Estat Espanyol però que la seva família va emigrar d’un altre país. És important comprendre que no podem encasellar a les persones dins unes categories que s’han creat a nivell social, ja que les identitats són fluides i no pas compartiments estancs i hermètics.

De fet, és aquesta lògica la que ens ha empès a crear el mal anomenat terme “immigrants de segona generació”. Una persona que ha nascut aquí no és una persona que hagi passat per un procés migratori, i cal evitar aquestes categoritzacions i donar l’espai perquè la seva identitat pugui ser construïda. De la mateixa manera que el concepte immigrant no ha de ser necessàriament un concepte estàtic i permanent. En aquest aspecte, us recomanem aquest breu vídeo d’Atlas Fundació Sociocultural en el marc del projecte Roda el Món – Canvia el Xip!

És important que ens replantegem de quina manera la nostra mirada, de manera involuntària, pot estar contribuint a la discriminació i la creació de desigualtats.

 

El dol migratori

La situació de pandèmia global que vivim des de ja fa mesos, i sobretot els diferents confinaments per què hem passat, han fet que moltes persones prenguin consciència de com d’important és per a la nostra salut emocional el nostre entorn, família, companyes, amigues i, en definitiva, la nostra xarxa de suport. Moltes persones no només han patit el distanciament, sinó que també han passat per situacions doloroses de pèrdua. Aquesta experiència ens pot permetre empatitzar amb el dol que passen les persones que migren: i és que no només experimenten el sentiment de pèrdua d’una xarxa de suport indispensable, sinó també sentiments de pèrdua vinculats a la llengua, la cultura, la terra, el sentiment de pertinença…

Migrar suposa en molts casos deixar enrere un projecte de vida, persones, costums, espais, hàbits… És un procés que pot ser dolorós i tenir un gran impacte emocional, i es pot veure encara més afectat per les actituds racistes o xenòfobes al país d’acollida. No tenir a prop la família, les amistats, no poder passejar pels carrers que t’han vist créixer, haver d’aprendre i expressar-te en una llengua nova i molts altres factors impliquen patiment i poden convertir-se en un risc per a les persones migrades, especialment pel que fa a la soledat, l’aïllament i la falta de comunitat.

T’imagines com seria la teva vida si et veiessis forçada a traslladar-te a una altra localitat? Si arribessis a un país la llengua del qual desconeguessis? Si només poguessis veure, amb sort, la teva família cada molts anys? T’has preguntat alguna vegada de quina manera han experimentat aquest dol les persones migrades del teu voltant? Si se senten part de la societat d’acollida? Si hi ha alguna manera d’actuar per facilitar el sentiment de pertinença i comunitat?

Fer-nos aquestes preguntes de manera conjunta ens pot servir per conèixer les experiències de la persona mentorada, de la persona mentora o per empatitzar amb les dificultats que experimenten moltes persones migrades del nostre entorn. I també per actuar i contribuir a l’acollida de les persones nouvingudes.

 

Com podem treballar aquesta temàtica amb el nostre tàndem?

A continuació us deixem unes idees per treballar conjuntament una mirada antiracista a través de la mentoria, dividides en tres categories que poden marcar el vostre recorregut.

 

A) Reflexionar

Llegir aquesta fitxa pedagògica de manera conjunta, reflexionar sobre les desigualtats a la societat actual, qüestionar-nos el nostre posicionament, parlar de la nostra història i de la nostra família, posar en comú actituds racistes normalitzades, pensar de quina manera podem contribuir a lluitar contra aquest tipus de discriminacions, preguntar-nos per la diversitat existent al nostre entorn, etc. També podeu utilitzar llibres, pel·lícules o documentals per a reflexionar. Us deixem algunes idees a l’apartat de recursos.

 
B) Realitzar activitats

Aprenem llengües: sabíeu que la paraula “merak” només existeix en serbi i vol dir sentir-se un amb l’univers? Sabíeu que la paraula més llarga del món és “Mamihlapinatapai”, defineix quan dues persones es miren i estan esperant que l’altra realitzi una acció però cap de les dues s’atreveix, i ve de la llengua Yagan, que parlava una comunitat indígena però que actualment està extingida? Coneixeu la llengua caló? Les llengües són apassionants i ens poden apropar a la diversitat de cultures. Us animem a intercanviar llengües, aprendre una nova llengua junts, descobrir paraules en altres idiomes o participar en intercanvis lingüístics.

Celebrem: com se celebra l’any nou arreu del món? És una bona pregunta de partida per investigar sobre altres cultures. Què és el Diwali? I el Dia dels Morts? I el Ramadà i l’Iftar? I el Holi? I Acció de Gràcies? I Hannukka? I el Timkat? Descobrir les tradicions, festivitats i celebracions d’arreu del món és també una manera de conèixer cultures molt diverses.

Visitem:

  • Barcelona: sabeu que al Carrer Hospital hi ha un temple sikh que podeu visitar i que, a més, obre cada dia a l’hora de dinar perquè les persones que ho necessitin hi vagin a fer aquest àpat? A Barcelona també tenim el Museu Etnològic i de les Cultures del Món. Al carrer Joaquin Costa hi podeu trobar botigues amb productes típics de la regió del Sud-est asiàtic, amb un munt de productes gastronòmics i espècies per descobrir
  • València: sabeu que València forma part de la Xarxa de Ciutats Interculturals que té com a objectiu la difusió de la diversitat cultural? Podeu visitar el Museu Valencià d’Etnologia. València també celebra cada any el Dia de la Diversitat Cultural (21 de maig) i en aquelles dates s’organitzen diverses activitats d’intercanvi cultural
  • Però també podem visitar llocs des de casa: podeu visitar des del vostre dispositiu milers de llocs, com ara la Gran Muralla Xina, la ciutat de Luxor a Egipte, la ciutat de Petra a Jordània, les cascades d’Iguazu a Argentina i Brasil, o l’Stonehenge al Regne Unit

Cuinem: a través de la gastronomia també podem conèixer la diversitat cultural. Us animeu a cuinar un falafel? I una pizza? I un daulat ki chaat? Hi ha milers de plats típics arreu del món per descobrir!

Dialoguem: és un bon moment perquè tant mentores com persones mentorades us apropeu a la diversitat present al vostre entorn, investigueu, pregunteu, coneixeu i després intercanvieu les vostres troballes. Potser descobrireu que teniu un veí que parla una llengua que no coneixeu. O que els avis de la vostra companya de classe van viure un procés migratori. O que el plat preferit del vostre company de feina prové de Tailàndia. I si pregunteu al vostre tàndem quines eren les seves cançons de bressol o els contes i històries que li han explicat de petit? Potser us endueu una sorpresa i coneixeu coses noves o coses que diferents cultures tenen en comú!

Hi ha infinites propostes d’activitats que es poden fer durant la mentoria per tal de reflexionar sobre la lluita antiracista i apropar-nos a la diversitat cultural. El racisme té molts cops la ignorància i el desconeixement de base. Informem-nos i desenvolupem un pensament crític!

 
C) Implicar-se i participar

Per tal d’abordar l’antiracisme des de la mentoria, a banda de conèixer i interactuar, us proposem que us impliqueu i participeu en diferents activitats. Aquí us en deixem alguns exemples: el Dia del Poble Gitano que se celebra a molts centres cívics i casals el 8 d’abril; assistir a xerrades, tallers, visites, actes, i conferències organitzades per entitats com Stop Mare Mortum, Top Manta Bcn, la Xarxa Antirrumors, SOS Racisme, Barcelona Intercultural, el Raval Intercultural, Proactiva Open Arms, València Acull a Orriols, etc.; participar a mobilitzacions de lluita contra el racisme, formar part de l’activisme a favor de la igualtat, difondre tot allò que heu après al vostre entorn, etc.

 

Recursos

A continuació us deixem un recull de recursos molt diversos que podeu utilitzar a l’hora de treballar l’antiracisme i la perspectiva intercultural:

 

Llibres

Per a infants i preadolescents:

  • Col·lecció “Pequeña&Grande” i “Pequeño&Grande”: Rosa Parks (activista afroamericana), Carmen Amaya (ballarina i cantant de flamenc gitana), Zaha Hadid (arquitecta iraquiana), Harriet Tubman (activista afroamericana), Frida Kahlo (pintora mexicana), Josephine Baker (activista afroamericana), Muhamad Ali (boxejador afroamericà), Rudolf Nureyev (ballarí de dansa clàssica siberià), Martin Luther King (activista afroamericà), Jean-Michel Basquiat (pintor d’origen haitià i porto-riqueny).
  • “Migrants” d’Issa Watanabe
  • “African Meninas” de Karo Moret
  • “Akim corre” de Claude K. Dubois
  • “Cuentos populares gitanos” de Diane Tong
  • “On ets, Ahmed?” de Manel Valls
  • “Llàgrimes sobre Bagdad” de Gemma Pasqual
  • “La historia de Awa” de Camila Monasterio y Lydia Mba
  • “La revolució vertical” de Ngũgĩ wa Thiong’o
  • “Cuentos gitanos” de Manuel Reyes, Florentino Núñez, Eva Montoya i Carlos Núñez
  • “Què vol dir quan un home cau del cel?” de Lesley Nneka Arimah
  • “Cuentos de Eva Luna” de Isabel Allende
  • “Muscha” d’Anja Tuckermann

Per a adolescents i joves:

  • “Hija del Camino” i “Las que se atrevieron” de Lucía-Asué Mbomío Rubio
  • “Americanah”, “El perill de la història única”, “La flor púrpura”, “Algo alrededor de tu cuello” i “Medio sol amarillo” de Chimamanda Ngozi Adichie.
  • “Dona al punt zero” de Nawal El Saadawi
  • “Gora” i “La casa y el mundo” de Rabindranath Tagore
  • “El odio que das” d’Angie Thomas
  • “El secret del meu turbant” de Nadia Ghulam
  • “Mil sols esplèndids” de Khaled Hosseini
  • “La filla del Ganges” d’Asha Miró
  • “El viaje de Kalilu” de Kalilu Jammeh
  • “Balzac i la jove costurera xinesa” de Dai Sijie
  • “Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado” de Maya Angelou
  • “Ser mujer negra en España” de Desirée Bela-Lobedde
  • “Prohibido nacer” de Trevor Noah
  • “Volver a casa” de Yaa Gyasi
  • “Bajo la ocupación. Relatos palestinos” de Luz Gómez
  • “A la sombra del árbol violeta” de Shar Delijani
  • “Mestiza” de Maria Campbell
  • “Arroz Tres Delicias” de Puto Chino Maricón (Chenta Tsai Tseng)
  • “Mira’m als ulls” de Míriam Hatibi

Pel·lícules i documentals

  • Ràstres de sàndal
  • Adú
  • Comandante Arian
  • Escritores de la libertad
  • La muerte y la vida de Marsha P. Johnson
  • Gran Torino
  • Moonlight
  • Crash
  • Maliglutit
  • Enmienda XIII
  • Beasts of no nation
  • Fátima
  • Clínica de Migrantes
  • Descendents
  • Green Book

Sèries

  • Black-ish
  • Orange is the new black
  • Watchmen
  • Dear White People
  • Pares y nones
  • Así nos ven

Vídeos, conferències i canals de Youtube

Plataformes de difusió, sensibilització i activisme

Textos i articles

Perfils personals i d’entitats d’activisme recomanats:

Instagram:

@gazpachoagridulce, @afrofeminas, @desireebelal, @unitatcontrafeixismeiracisme, @united.minds.libros, @espacioinmigran, @escuelita_antirracista, @topmanta_bcn, @catarsiabcn, @ex_menas_official1, @miriamhatibi, @hijadeinmigrantes, @abejasmigrantessinpapeles, @xarxadesuportmutudelraval, @diasporaproductora, @afrofemkoop, @hija_de_la_tamazgha, @diasporachinaes, @putochinomaricon, @youssefmouled, @danydevargas, @marrajunior, @yeison.f.garcia.lopez, @zenib_laari, @silvialbertsopale, @mohagerehou, @kamipnasqo, @toasije, @luciambomio, @montserratanguiano, @paulo_akam, @_fahafahana_, @desireebelal

Twitter:

@pastorifiligrana, @monaeltahawy, @afrofeminas, @aladdin_azr, @safiaElaaddam, @hanan_midan, @Antiracismo1492, @miriamhatibi, @stopmaremortum, @prllm, @cris_zy, @FatimaAatar, @BCNAntirumors, @mohagerehou, @palestina_cat, @MalaikaJabali, @TrasLaManta, @noormahtani, @ousmanumar, @mohammed_shobat, @sbargachi, @RBenzaza, @Erikakhilton, @GypsyRTVE, @MahaAbdallah, @decolonialatlas, @diasporachinaes, @MV_Gitano, @sandylocks, @jordedu, @MariaRubiaBCN

 

Llocs per visitar

A València:
A Barcelona:

Altres recursos

Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: visita l’acompanyateca.

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



He llegit i accepto la clàusula de protecció de dades.

En compliment del Reglament Europeu de Protecció de Dades (2016/680 de 27 d’abril), us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.