L’acompanyament individual: les primeres sessions

Situació

Les primeres sessions amb un infant o jove són apassionants. Consisteixen en la coneixença mútua d’algú desconegut fins al moment. Amb moltes coses molt diferents, i moltes altres molt iguals. És l’inici de la construcció del vincle entre les dues persones, en igualtat de condicions. És descobrir-nos poc a poc, i sentir-nos segures i valorades.

Heu de tenir present que els vincles interpersonals no es construeixen en un dia! Per tant, no us desanimeu si noteu al vostre mentorat/da una mica fred i distant les primeres sessions, o si us veieu a vosaltres mateixes més reservades que de costum. És normal que ens mostrem més introvertides al principi. Les dues som desconegudes per l’altra. No hem de pensar que es tracta d’una cosa personal cap a nosaltres ni qüestionar-nos com a mentores. És qüestió de temps que el vincle s’enforteix i puguem gaudir plenament de les estones que passem conjuntament. Recordem que els vincles es cuinen a foc lent.  

Finalitats

L’acompanyament individual que anem a començar consisteix en afavorir el desenvolupament global de l’infant i el jove; no només a nivell acadèmic. Durant les primeres sessions es tracta de construir i establir un vincle, un primer contacte, amb la finalitat de crear una relació de confiança basada en el diàleg, la riquesa de l’intercanvi i el temps compartit. Aleshores, podràs avaluar les necessitats i expectatives de l’infant i posar-te els objectius educatius de la vostra mentoria per exprimir al màxim l’experiència. No sempre podem aconseguir tot allò que ens agradaria a través de la mentoria, però tenir una idea de quines coses creiem que li anirien bé treballar al nostre tàndem a l’espai del projecte ens pot servir d’inspiració per proposar diferents activitats i, d’aquesta manera construir amb ell o ella un acompanyament veritablement individualitzat. L’objectiu d’aquest acompanyament és treballar l’autoestima dels tàndems, la motivació per aprendre i fomentar l’autonomia de l’infant en comptes de crear una relació de dependència; és a dir, es tracta que l’infant pugui extreure del tàndem una sèrie d’aprenentatges i recursos que pugui utilitzar de manera independent un cop acabat el tàndem.

Algunes pistes:

  • No dubtis en parlar amb el teu referent de l’AFEV. Potser podràs intercanviar com has viscut aquestes primeres sessions amb antics voluntaris. Comenta-ho també amb els altres mentores i mentors del grup.

  • Al principi, intenta interessar-te pel que pensa l’infant i el jove dins i fora de l’escola: què li sembla l’escola, què pensa sobre l’escola, quins són els seus centres d’interès (què se li dóna bé, què li agrada, què fa, què li agradaria fer…).

  • Intenta observar com s’organitza a l’hora de fer els deures i estudiar, quins són els mitjans que té a la seva disposició (a casa, té una sala per fer els deures? té un espai diari? Calma? etc). Pregunta-li sobre els seus coneixements, la seva mobilitat, com veu el seu barri, la ciutat…

  • Tingues clares les teves expectatives, les de l’infant i les de la família en el marc d’aquest acompanyament.

  • Comenta tot això amb el teu referent de l’AFEV, com ha anat, si hi ha hagut cap problema, com et sents… Si ha anat bé, estarà content de saber-ho; si no ha anat bé, podrà donar-te un cop de mà! Pots explicar-li quines necessitats o mancances té el vostre tàndem o tu mateixa i així el referent podrà orientar-te amb diferents recursos.

Coses que podeu fer les primeres sessions

El primer dia, si quadra, és molt interessant que aneu a fer una volta pel barri de l’infant o jove i que us ensenyi amb els seus ulls el barri que hi habita. On està la seua escola o IES, on està el parc on li agrada jugar, per on viu, on li ha passat alguna cosa emocionant, on compra la seua família normalment, etc. És una manera que ells agafen el protagonisme i mitjançant el passeig i el que us vajan explicant i començar a conèixer-vos mútuament de manera fàcil i fluida.

Una altra idea per fer el primer o segon dia de tàndem és fer llista d’activitats que us agradaria fer durant els dies dels acompanyaments al llarg del curs al barri on esteu, i fora, tant a vosaltres les mentores, com a les mentorades. Aprofiteu a preguntar al vostre tàndem en quines coses els podeu ajudar o en quines coses concretes podeu aprofitar aquestes 2 hores a la setmana fins a final de curs. Podeu fer una fitxa, adaptada a les edats pot ser escrita o dibuixada,i anar comentant les opinions al respecte, per cadascú amb:

          – Nom i/o malnom («mote»)

          – dia i mes d’aniversari

          – menjars favorits

          – les meues persones favorites

          – playlist preferida de música

          – quines coses vull fer i ser quan siga major?

          – quines coses vull fer els dies que toque enTàndem?

          – quines coses m’enfaden?

          – quines coses m’agraden molt?

          – a quins jocs m’agrada jugar més?

          – ….. etc etc etc!

Després podeu intercanviar les fitxes i així sabeu moltes coses l’un de l’altre!

De les dues hores d’acompanyament es important que al menys aproximadament la primera hora estigueu a soles, per anar construint el vostre vincle. Podeu aprofitar per donar una volta pel barri i preguntar-vos com ha anat la setmana, i detectar com esteu els dos anímicament, si hi ha hagut algun problema, alguna situació especial durant la setmana i acordar mínimament que voleu fer hui (si no teníeu cap pla!).

Altres coses que podeu fer

  • Jugar a un joc de taula, si en disposeu a l’espai de trobada, i anar xerrant per fer que la conversa sigui més informal i dinàmica i que no doni sensació d’interrogatori.

  • Mirar junts un plànol de la ciutat i veure on li agradaria anar i on ja ha anat (barris, llocs, parcs, edificis, museus, etc.). I compartir les vostres opinions també al respecte (a mi també m’agradaria, no ho conec, hi he estat i m’ha agradat, etc,)

  • Si teniu connexió a Internet, consultar l’agenda cultural del mes d’AFEV i veure si hi ha alguna activitat que als dos us agradaria fer.

  • Portar una llibreta que sigui un objecte compartit per als dos: una setmana un se la pot endur i posar-hi una endevinalla, un escrit, un sudoku, etc. i la següent setmana se l’emporta l’altre i resol o respon al que li ha escrit el tàndem i escriu o dibuixa alguna cosa nova. El primer dia es pot presentar la llibreta, explicar el funcionament, decorar-la, establir les normes que tindrà, etc.

  • És molt recomanable també buscar i anar a la biblioteca del barri i veure si tenen el carnet fet. Si no, preguntar quines coses calen per fer-ho i a la setmana següent poder portar-ho i fer-ho per poder ser un lloc on anar i agafar un hàbit positiu.

Preguntes a plantejar-se

  • Abans de la primera sessió: per què vaig escollir participar en aquest projecte? Si estigués al lloc de l’infant/jove, com reaccionaria?

  • Després de la primera sessió: què he fet? com ha anat? com m’he sentit? què és el que faré? Com ho faré? Cap a on orientaré el meu acompanyament? Quin és el meu paper en el seu entorn?

La postura més recomanable

L’acompanyament individual és un temps de coneixença mutu que evolucionarà a mida que avancin les sessions. En un inici, podeu intercanviar què n’espereu del tàndem: quines expectatives teniu, per què us agradaria fer tàndem (les mentores podeu explicar que sou voluntàries i què us ha motivat a formar part del projecte), què n’espereu del tàndem. És un bon moment per intercanviar com penseu que funcionarà el tàndem i parlar d’aspectes com el calendari, les vacances, què passa si un dia alguna de les dues no pot fer tàndem, si arribem tard…

També és important que ens posem a la pell del nostre tàndem: si a nosaltres ens intimida, imaginem-nos a ell o ella… Podem preguntar si sap per què se li proposa un acompanyament (alguns veuen això com un càstig i no com una oportunitat!) i que alguna persona que ja treballa amb ell/ella o la seua família ha pensat que seria molt positiu aquest espai per a ell o ella. L’ajuda que li aportaràs és important i es basa, sobretot, en l’aspecte emocional. Si per alguna raó no t’hi trobes a gust, no dubtis a parlar amb el teu referent de l’AFEV.

A tenir en compte (molt important)

No es tracta de fer un interrogatori, si no de començar a conèixer i saber les opinions de l’altre. Durant les altres sessions podràs aprofundir en els teus coneixements sobre l’infant/jove i potser conèixer millor la seva idea de l’escola gràcies a xerrades informals sobre, per exemple, els professors, els companys de classe, el curs, etc.
No és greu si aquest primer dia és una mica dur. Ambdós necessiteu superar la timidesa i això es fa progressivament. No dubtis en parlar amb la família sobre la forma en que vols dur a terme l’acompanyament…i donar-les un retorn positiu del seu fill o filla.

Recursos

  • El teu referent de l’AFEV i els recursos que et pot proporcionar.

  • Les formacions (és obligatori assistir-hi).

  • Els antics voluntaris i voluntàries o altres companys/es que facin mentoria (parla amb el teu referent de l’AFEV).

  • El grup de Whatsapp del teu territori i el testimoni d’altres voluntaris i voluntàries.

  • Als centres municipals i/o equipaments treballen professionals que et poden guiar sobre activitats, recursos, etc.

Altres recursos

Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: visita l’acompanyateca.

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



    He llegit i accepto la Política de privacitat.

    En compliment del Reglament General de Protecció de Dades, us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.