Autoestima

Situació

En un context de forta pressió escolar i social, l’infant/jove que ha estat triat per a l’acompanyament sovint és percebut o percebuda com un jovent amb dificultats per la institució escolar i la família. De vegades, el jove pot interioritzar el fracàs, a causa de les expectatives rebudes per part del professorat o de la família.

Sensible respecte a l’altre, la nova mirada de la persona voluntària pot aportar aire fresc al jove; aquest és el gran benefici que podem aportar: una persona nova sense prejudicis ni expectatives frustrades.

Un dels beneficis bàsics de l’acompanyament és el treball i el reforç de l’autoestima, la qual és important per projectar-se, aconseguir l’èxit un mateix, obrir-se. Tothom té potencial, només cal creure en ell/ella!

Finalitats

  • Treballar l’autoestima de l’infant/jove, observar i expressar en veu alta les competències i habilitats positives de cada infant/jove. Normalment, estan més acostumats a escoltar aspectes seus negatius que no pas positius, així que els podem ajudar a descobrir què és allò que se’ls dóna be, allò en que són “especials”.
  • Treballar els fenòmens d’auto-censura (“jo no puc fer això perquè sóc burro/a”).
  • Expandir els seus horitzons, renovar-li l’ambició escolar, treballar-li estratègies en relació amb l’escola per adaptar-se millor a aquesta.
  • Fer-li sentir-se a gust en els llocs en els quals abans es deia a sí mateix: «això no és per a mi».
  • Treballar aspectes de les cures, pròpies i de les altres.

Coses que podeu fer

  • Parlar amb l’infant o jove. No dubtis en basar-te en la teva pròpia experiència; donar relats concrets de situacions difícils per les quals també has passat i com les has superat, centrant-nos en el procés, positivizant l’esforç i la intenció, com dinàmica principal, i no tant en els resultats.
  • Valorar positivament les competències adquirides pel jove, les quals de vegades no valora.
  • Convèncer el jove que l’escola no és el monopoli de la validació de les habilitats o del reconeixement de les intel·ligències: hi ha una intel·ligència no escolar!!! Per exemple, si parla una llengua estrangera que no estudia a l’escola, encara que no estigui relacionada amb un saber escolar o matèria, podrà ser una avantatge en la seva inserció professional! O si és bo amb el bricolatge (hi ha tanta intel·ligència en un motor dièsel com en Plató), o és esportiu, o toca un instrument, o balla, o es fa càrrec dels germans i germanes petites (ha desenvolupat una multitud de competències sense adonar-se’n).
  • Fer-li prendre distància en relació amb l’escola, donar-li perspectives, sortir dels problemes del dia a dia.
  • Treballar l’acceptació, les pors, les limitacions, les oportunitats, fortaleses i sobre tot la culpa front a la responsabilitat. I per suposat les habilitats socials: assertivitat, escolta activa i l’empatia.
  • Fer-li des-dramatitzar la pressió escolar, dels companys/es (sovint gens amables i de poc ajut per a l’autoestima).
  • «Iniciar-lo»: portar-lo a llocs nous (biblioteca, llocs culturals, barris diferents…).
  • Sempre que vinguin els familiars a recollir als infants o joves, comentar-li algun aspecte positiu de l’acompanyament d’aquell dia. Els familiars estan acostumats ha sentir sempre la “mateixa cançó” dels seus fills/filles. Nosaltres els podem ajudar a fer més visibles i valorar i fomentar aquells aspectes positius de l’infant que no veuen o aprecien, així també els pot pujar l’autoestima als familiars, al sentir una valoració objectiva externa d’una altra persona.

Preguntes que pots fer-te

– Quin tipus d’adolescent era jo a la seva edat, què em va ajudar a tenir confiança i seguretat en mi mateix?

– Cal que conegui prèviament les dificultats del jove? Mantenir una mirada oberta sobre els potencials i no sobre les mancances del jove.

La postura més recomanable

  • Mirada distanciada, neutral, i sempre amb actitud d’acompanyament
  • Un principi educatiu: tot infant és capaç d’aprendre, però cadascú al seu propi ritme i a la seva manera (Piaget).
  • No insisteixis en reprendre negativament a l’escola o a la família (ja ho fa ell/ella).
  • Pedagogia anomenada «activa»: ensenyar al jove a trobar les seves pròpies fonts més que a aportar respostes ja fetes a les seves preguntes, als seus dubtes. Ha de buscar i pensar per ell/ella mateix/a, més que pensar que els altres tenen les respostes.

A tenir en compte

  • Factor temps: l’autoestima es treballa al llarg de tot l’acompanyament i, tot i així, cal molt de temps per aconseguir-la modificar. Però vosaltres hi podeu deixar la vostra “llavor”.
  • El període de la pre-adolescència és particularment difícil en termes de confiança i seguretat en un mateix, i en els que ens envolta.
  • En relació amb l’ambició escolar, no fixis objectius irreals; la caiguda podria ser dura.
  • No et posicionis sistemàticament contra l’escola: no oposis constantment sabers escolars a sabers extra escolars.
  • Fes atenció als discursos del tipus: «per sortir-te’n has de defugir del teu ambient familiar».
  • Posa atenció a temes relacionats amb l’autoconcepcte dels cossos, imatge que tenen «els altres» del jove o infant, exigències, etc.

Beneficis col·laterals

  • Canviar la mirada dels familiars i del professorat sobre l’infant o jove.
  • Permetre al jove projectar-se; imaginar i construir-se un futur.
  • Reduir la pressió escolar o dels familiars.
  • Infondre el gust per aprendre, suscitar l’interès del jove.
  • Donar de nou un sentit als aprenentatges.
  • Conèixer-se a un mateix més i millor.
  • Auto-cures i cura dels altres.

Recursos

  • El teu referent Afev.
  • Llibres (literatura juvenil, novel·les, còmics…) on les preguntes sobre l’èxit, el fracàs, la família… són viscudes per l’heroi o l’heroïna.
  • El psicòleg escolar, l’assistent social.
  • Un club esportiu o artístic.
  • Les revistes per a adolescents i blogs.
  • Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: visita l’acompanyateca.
  • Dinàmiques grupals o individuals
  • Llibres:
    • Llibre que treballa aspectes filosòfics i existencials de la vida, amb preguntes i dibuixos que donen peu a la reflexió i al diàleg. A partir de 7 anys. El llibre de les Súper Preguntes
    • contes per treballar emocions: https://bit.ly/2JgwQcg

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



He llegit i accepto la clàusula de protecció de dades.

En compliment del Reglament Europeu de Protecció de Dades (2016/680 de 27 d’abril), us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.