Autoestima

En un context de forta pressió escolar, l’infant/jove que ha estat triat per a l’acompanyament sovint és percebut com un jove amb dificultats per la institució escolar i la família. De vegades, el jove pot interioritzar el fracàs, debut a les expectatives rebudes per part del professorat o de la família.;

Sensible respecte a l’altre, la nova mirada de la persona voluntària pot aportar aire fresc al jove; aquest és el gran benefici que podem aportar: una persona nova sense prejudicis ni expectatives frustrades. 

Un dels beneficis bàsics de l’acompanyament és el treball i el reforç de l’autoestima, la qual és important per projectar-se, aconseguir l’èxit un mateix, obrir-se. Tothom té potencial, només cal creure en ell/ella!

 

Finalitat

Treballar l’autoestima de l’infant/jove,
observar i expressar en veu alta les competències i habilitats positives de cada infant/jove. Normalment, estan més acostumats a escoltar aspectes seus negatius que no pas positius, així que els podem ajudar a descobrir què és allò que se’ls-hi dóna be, allò en que són “especials”.

Treballar els fenòmens d’auto- censura (“jo no puc fer això perquè sóc tonto/a”).

Expandir els seus horitzons, renovar-li l’ambició escolar, treballar-li estratègies en relació amb l’escola per adaptar-se millor a aquesta,

Fer-li sentir-se a gust en els llocs en els quals abans es deia a sí mateix: «això no és per a mi».

 

Coses que podeu fer:

Parlar amb l’infant o jove. No dubtis en basar-te en la teva pròpia experiència; donar experiències concretes de situacions difícils per les quals també has passat i com les has superat.

Valorar positivament les competències adquirides pel jove, les quals de vegades  no valora.

Convèncer el jove que l’escola no és el monopoli de la validació de les habilitats o del reconeixement de les intel·ligències: hi ha una intel·ligència extra- escolar!!! Per exemple, si parla una llengua estrangera que no estudia a l’escola, encara que no estigui relacionada amb un saber escolar o matèria, podrà ser una avantatge en la seva inserció professional! O si és bo amb el bricolatge (hi ha tanta intel·ligència en un motor dièsel com en Plató), o és esportiu, o toca un instrument, o balla, o es fa càrrec dels germans i germanes petites (ha desenvolupat una multitud de competències sense adonar-se’n).

Fer-li prendre distància en relació amb l’escola, donar-li perspectives, sortir dels problemes del dia a dia.

 

Fer-li des-dramatitzar la pressió escolar, dels companys/es (sovint gens amables i de poc ajut per a l’autoestima).

 

«Iniciar-lo»: portar-lo a llocs nous (biblioteca, llocs culturals, barris diferents…).

 

Sempre que vinguin els familiars a recollir als infants o joves, comentar-li algun aspecte positiu de l’acompanyament d’aquell dia. Els familiars estan acostumats ha sentir sempre la “mateixa cançó” dels seus fills/filles. Nosaltres els podem ajudar a fer més visibles i valorar i fomentar aquells aspectes positius de l’infant que no veuen o aprecien, així també els pot pujar l’autoestima als familiars, al sentir una valoració objectiva externa d’una altra persona.

 

 

Bones preguntes per fer-te:

– Quin tipus d’adolescent era jo a la seva edat, què em va ajudar a tenir confiança en mi mateix?

– Cal que conegui prèviament les dificultats del jove? Com mantenir una mirada oberta sobre els potencials i no sobre les mancances del jove.

 

 

La postura més òptima:

  • Mirada distanciada, neutral.
  • Un principi educatiu: tot infant és capaç d’aprendre, però cadascú al seu propi ritme i a la seva manera (Piaget).
  • No insisteixis en reprendre negativament a l’escola o a la família (ja ho fa ell/ella).
  • Pedagogia anomenada «activa»: ensenyar al jove a trobar les seves pròpies fonts més que a aportar respostes ja fetes a les seves preguntes, als seus dubtes. Ha de buscar i pensar per ell/ella mateix/a, més que pensar que els altres tenen les respostes.

 

 

Atenció!

Factor temps: l’autoestima es treballa al llarg de tot l’acompanyament i, tot i així, cal molt de temps per aconseguir-la modificar. Però vosaltres hi podeu deixar la vostra “llavor”.

El període de la pre-adolescència és particularment difícil en termes de confiança en un mateix.

En relació amb l’ambició escolar, no fixis objectius irreals; la caiguda podria ser dura.

No et posicionis sistemàticament contra l’escola: no oposis constantment sabers escolars a sabers extra escolars.

Fes atenció als discursos del tipus: «per sortir-te’n has de defugir del teu ambient familiar».

 

 

Recursos

  • El teu referent Afev.
  • Llibres (literatura juvenil, novel·les, còmics…) on les preguntes sobre l’èxit, el fracàs, la família… són viscudes per l’heroi.
  • El psicòleg escolar, l’assistent social.
  • Un club esportiu o artístic.
  • Les revistes per a adolescents i blogs.

 

 

Beneficis col·laterals:

Canviar la mirada dels familiars i del professorat sobre l’infant o jove.

Permetre al jove projectar-se; imaginar i construir-se un futur. 

Reduir la pressió escolar o dels familiars.

Infondre el gust per aprendre, suscitar l’interès del jove.

Donar de nou un sentit als aprenentatges.

 

 

Altres recursos

Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: www.accompagnoteque.org (de moment en francès, l’equip de l’AFEV a Barcelona està treballant per traduir-les i adaptar-les).

Llibres:

  • Llibre que treballa aspectes filosòfics i existencials de la vida, amb preguntes i dibuixos que donen peu a la reflexió i al diàleg. A partir de 7 anys. El llibre de les Súper Preguntes

Subscriu-te
a la nostra newsletter

mantingues-te informat sobre tot
el que succeeix a enTàndem



 

Subscriu-te!