L’AFEV té com a missió involucrar joves en les seves activitats de participació solidària i dóna espais d’expressió per a les persones que estan al centre del seu projecte. Les becàries o voluntàries poden ser “ambaixadores AFEV” i representar l’entitat a les trobades a París que es fan anualment. Els intercanvis i reflexions permeten millorar el funcionament dels acompanyaments i la comunicació entre els diferents actors del projecte. Clothilde Mabille, ambaixadora de l’AFEV a Barcelona, va participar en una d’aquestes trobades el 21 de novembre passat. Aquí us deixem la seva crònica.

“Amb una certa aprensió torno a París, justament una setmana després dels atemptats.

Tot i sentir-me cada cop menys francesa, ja que les fronteres em semblen absurdes i tan artificials –però això és un altre tema- ningú no pot ser insensible a crims injustos.

Temia arribar enmig d’un ambient taciturn, però vaig sortir de la trobada d’ambaixadors de l’AFEV del dissabte 21 de novembre plena d’esperança i amb els ànims ben amunt. Vinguts de tota França i de Barcelona, ens reuníem a París per a compartir el nostre compromís amb aquesta associació.

El dia començà amb un esmorzar càlid. En cinc minuts ja coneixíem els nostres noms i compartíem la nostra experiència al voltant d’un bufet. Parlant de les nostres ciutats, dels nostres projectes, del que ens va dur a l’AFEV i a ser ambaixador o ambaixadora… Ningú no és aquí per casualitat…

Vam dedicar el matí a parlar de forma intensa i rica sobre els atemptats del 13 de novembre, que ens afecten com a éssers humans, com a ciutadans francesos, com a joves i com a voluntaris… Cal que ho parlem amb l’infant o adolescent que acompanyem cada setmana? Com ho expliquem, i quines paraules podem fer servir quan els mitjans de comunicació ja utilitzen i gasten les paraules fins a treure’ls el sentit… Emoció, escolta, respecte… calidesa humana; és el que estàvem sentint gràcies a l’entitat.

Arribà l’esperat moment del dinar! L’àpat es componia d’especialitats de cada regió, que cadascú havia dut. Vam seguir intercanviant parers sobre els nostres projectes i les nostres ganes d’actuar! Tots ens sentim petits davant de tan bona voluntat i dedicació… però també ens sentim acompanyats i enfortits compartint ideals.

Les xerrades de la tarda se centraren en el nostre paper com a ambaixadors: eixos de comunicació entre els diferents nuclis de l’AFEV, representació dels voluntaris, contactes seguits entre els ambaixadors… I sobretot actuar! Les iniciatives flueixen i ja tenim moltes idees i projectes.

El temps marxava volant… El dia s’acabava i ens quedaven prou coses per comentar. Després de compartir tant, ens costava separar-nos. Davant de la porta de la seu de l’associació, sota la pluja parisenca, ens vam quedar una estona per acomiadar-nos, però els trens no esperaven i un per un vam anar marxant.

Aquestes trobades en persona són molt escasses, però gràcies a Internet i a les xarxes socials estem en contacte. Tan bon punt vaig tornar a casa vaig rebre la foto que ens havíem fet i ja sóc part del grup de Facebook dels ambaixadors AFEV.

Com sempre, després de les reunions em sento lleugera, alegre i plena d’esperança… Em fa feliç veure que som cada cop més, tan diferents però compartint els mateixos ideals i amb ganes d’actuar plegats per un món més just.

No exagero quan dic que l’AFEV m’ha canviat. Aquesta entitat ha portat respostes concretes a les meves interrogacions sobre com actuar. Em sento part d’una gran comunitat de joves compromesos.

Torno a Barcelona, on em sento tant a casa com a París… on hi he conegut, també, joves que em fan tenir fe en el futur i em procuren l’energia necessària per lluitar contra les desigualtats i per actuar per tal de canviar el nostre món.

Estic orgullosa de la nostra joventut!”

 

Clothilde

Ex-becària, voluntària i ambaixadora Afev Barcelona