El José va ser voluntàrio a l’AFEV al barri de Baró de Viver i comparteix amb nosaltres el seu testimoni.
“Vaig conèixer l’associació de casualitat, però la casualitat em va brindar una oportunitat, l’oportunitat de recuperar allò que creia perdut en mi. Potser es podria entendre com egoista, ja que la raó de voler col·laborar podria ser degut a un sentiment intern de canvi no desitjat, però gairebé assimilat; vaig creure que donant als altres això que abans sentia i ja no, recuperaria aquesta part humana que s’anava de mi irremeiablement.
No em va bastar amb un any, sinó que em vaig implicar durant dos; va ser tan gratificant l’experiència a nivell personal del primer any, que no vaig poder sinó maniobrar el necessari per encaixar aquestes dues hores a la setmana tan residuals com vitals, entre les meves altres responsabilitats. Vitals per a mi, sí, però en poques setmanes des del començament vaig observar l’important que eren també per a aquest nen a qui acompanyava, veure la seva evolució, veure com començava a tenir-me confiança, a deixar-se anar, a riure, a jugar amb mi, com escoltava les meves històries i com m’explicava les seves ocurrències i preocupacions; per descomptat que davant de tot això, dubto bastant de qui aporta a qui. És una relació d’aportació mútua, on tots dos guanyen. És innegable que la tasca de l’acompanyant és molt enriquidora per al nen, però jo no va poder sinó concloure, que em vaig portar molt, tant com espero i desitjo que s’hagi dut ell i ara, passats gairebé tres anys, pugui acordar-se d’aquest noi que venia cada dimecres a realitzar plans amb ell.
Finalment m’agradaria agrair la tasca de tot l’equip humà AFEV, reconèixer la seva gran tasca i les fites aconseguides, que mirant enrere en aquests deu anys són unes quantes, així que, esperem veure’ns dins de deu anys i celebrar mes metes encara.”
