Fi de l’acompanyament

Situació

Quan l’acompanyament acabi, caldrà separar-se. És un moment clau, i de vegades no és fàcil. Cal dir adéu a la família i a l’infant o jove amb el que us heu trobat durant tot el curs… és millor no fer-ho de cop, en un dia; s’ha de preparar al noi o noia suaument, en vàries sessions.

També és el moment d’explicar-li que a partir d’ara se n’haurà de sortir sense tu…

Podràs reprendre les necessitats i les expectatives que havíeu previst en les primeres sessions i parlar de l’experiència que acaba i de com l’heu viscut cadascun dels dos.

Finalitat

  • Finalitzar de manera agradable l’acompanyament.
  • Identificar i valorar els avenços realitzats.
  • Preparar al jove a sortir-se’n sense tu, valorar el que ha quedat i celebrar el fet d’haver-vos conegut ( això es el que li donarà suport per seguir el seu propi camí).

Per tal de permetre’t fer el pont amb l’infant/jove i la família, propicia un apropament informal (no oblidis que està fent els balanços de final de curs en tots els sentits).

Coses que podeu fer

  • Des de l’inici de la vostra relació heu de parlar que un dia us acomiadareu. Quan més es vagi acostant aquesta data, has d’anar fent recordatori d’aquest fet i assegurar-se que tant el nen/a o adolescent ho entén com la seva família, sense ambigüitats sinó de la forma més clara possible.
  • Si tens clar com vols que sigui la relació posterior (no veure’s més, veure’s de tant en tant, intentar reprendre el tàndem el curs següent…) cal que els ho facis entendre clarament. Si tens dificultats amb això, demana ajut al teu o teva referent enTàndem.
  • Fer una llista dels millors moments de l’acompanyament per a l’infant/jove, però també per a tu com a voluntari/a; parlar igualment dels moments més difícils, dels vostres sentiments recíprocs.
  • Veure què ha après l’infant/jove al llarg de l’acompanyament, dir-li que tu també has après (les descobertes, les coses fetes junts, les maneres de fer, els intercanvis, etc.)
  • Fer cadascun un dibuix o redactar un text descrivint l’acompanyament que ha tingut lloc i després presentar-lo a l’altre i comentar-lo… No oblideu posar nom als vostres sentiments, això us permetrà viure’ls millor.
  • Reprendre les necessitats i expectatives formulades i escrites a principis de curs i comentar el que ha estat atès, el que falta per aprofundir. Valorar els coneixements de l’infant/jove, dir-li que tens confiança en ell/ella i que ha après la metodologia, la qual cosa li permet ser una persona més autònoma.
  • Preparar amb temps un petit ritual de comiat, una activitat especial que marqui l’últim dia de trobada per a que us quedi un bon record: anar a un lloc amb vistes, a un espai a la natura, al primer lloc on vau passejar plegats/des, a fer una petita activitat com plantar un arbre…
  • Fer amb les vostres mans un petit detall que pugui quedar-se l’altre i que perduri (un braçalet, una carta, una foto amb collage, una samarreta pintada a 4 mans…). El fet de quedar-se amb un objecte en particular permet fer-ne ús quan es troba a faltar l’altre.
  • Planejar altres formes de comunicació en el futur: escriure’s postals durant l’estiu, trucar-vos per telèfon un cop cada 15 dies quan tornin a començar les classes…
  • Recordeu valoritzar allò positiu que us ha portat el fet de conèixer-vos!

Preguntes que pots fer-te

Això no és un interrogatori per a l’infant/jove! Tot i així, pot ser útil preparar-te, per animar la conversa o per explorar múltiples camps sobre els quals l’acompanyament ha pogut tenir un impacte.

L’esfera escolar

  • Quines evolucions hi ha hagut de les percepcions i representacions de l’infant/jove en relació amb l’escola o institut? Amb l’èxit escolar? Quina evolució hi ha hagut del seu lloc en l’escola: en relació amb el professorat, amb els seus companys/es?
  • En relació amb els estudis: els seus punts forts i els seus punts febles són els mateixos? Ara reconeix alguns dels seus punts fort i febles?
  • Quines modificacions hi ha hagut dels seus centres d’interès a l’escola i fora de l’escola?

L’organització del treball personal

  • Quines evolucions hi ha hagut? (feina de l’escola/institut, temps d’oci, vídeojocs o xarxes socials…) Se sent més autònom en l’organització del seu treball? (carpeta/ llibreta/ agenda…)
  • Les seves fonts: domina millor les TIC? Si no disposa d’un ordinador, ha identificat en el seu barri algun lloc en el qual pugui utilitzar Internet? Se sent més capaç de cercar informació de forma crítica?

La ciutat: Les percepcions de l’infant/jove del seu lloc en la ciutat

  • La mirada del nen, nena o adolescent sobre el seu barri i la seva ciutat han canviat? La seva mobilitat s’ha desenvolupat? Quines sortides heu fet junts?
  • Coneix millor el seu barri i la seva ciutat (centres culturals, història del barri, biblioteques, activitats o centres pels infants o joves…)?
  • Utilitza amb més assiduïtat els transports públics? Per anar a on?

El coneixement i la percepció d’un/a mateix/a

  • Com creu que ha canviat ell/a mateix/a (o tu) arrel de la vostra coneixença?
  • Se sent millor amb sí mateix/a o amb els seus companys/es o família? En quins aspectes?

La postura més recomanable

  • Caldrà valorar l’acompanyament i la fi de l’acompanyament sota el lema «ara et toca a tu». A partir d’ara,    l’infant/jove podrà aprofitar les dues hores de l’acompanyament per fer coses per a ell/ella i per sí mateix… i potser més endavant acompanyarà al seu torn també a altres infants! Anima’l a pensar en quins adults té al seu entorn que poden fer de mentors/es com tu, i també planteja-li si té capacitats per esdevenir, algun dia, referent d’algú altre més petit.
  • No dubtis en posar en relleu allò que tu has après d’ell o ella, de la mateixa manera que allò que ell mateix ha après al llarg de l’acompanyament, remarcant la importància d’aquesta trobada per a tots dos.
  • També és important fer un petit balanç amb els familiars de l’acompanyat/da; portar-los a l’última sessió. Preguntar-los què han pensat d’aquest acompanyament, allò que els ha pogut aportar, allò que han notat del seu fill/filla.

 

A tenir en compte

– És important que hagis decidit per a aquesta última sessió si finalitzes l’acompanyament o si vols continuar. Sigues prudent amb els teus compromisos; moltes coses poden canviar durant l’estiu, no prenguis el risc de decebre l’infant/jove. No dubtis de parlar-ho amb el teu referent enTàndem.

– Si finalitzes l’acompanyament, pots, no obstant, continuar en contacte per e-mail o per telèfon amb l’infant/jove, tenir novetats seves de tant en tant i donar-li les teves dades de contacte (és una opció personal).

– El teu referent enTàndem també té previst fer un treball amb el nano i la família sobre el comiat (a banda de les avaluacions que tots plegats completareu). Si penses que t’ha quedat algun tema a tractar amb ells, comunica-ho al personal del projecte per a que mirin de tractar-lo!

– Si perceps una certa frustració a la fi de l’acompanyament, és normal!!! Els mentors i mentores són els que pitjor poden avaluar la seva acció. No et focalitzis en la progressió de les notes o de la situació global del noi o noia: hi ha altres coses que han passat gràcies al teu acompanyament!! De vegades cal temps per canviar les coses.

MOLT IMPORTANT: si el vostre acompanyament acaba abans del que estava previst inicialment per qualsevol motiu, cal fer, igualment, aquest procediment. És bàsic que l’infant o adolescent no se senti abandonat, sigui quina sigui la causa de la interrupció prematura del tàndem. Així, a banda de fer tot l’esmentat anteriorment, cal que assegurem que prevenim amb prou temps al nano, la seva família i a l’equip professional per a tenir prou temps per preparar correctament el comiat i la desvinculació i, si és possible, facilitar una possible substitució. Sempre cal explicar al noi o noia el motiu del comiat i descarregar-lo de culpabilitat o de que es pugui sentir abandonat o abandonada.

Beneficis col·laterals

– Fer el balanç dels objectius inicials i del contingut de l’acompanyament.

– Facilitar les iniciatives de l’infant/jove i de la família després de la fi de l’acompanyament, reforçant les seves pròpies capacitats i celebrant el vostre encontre.

– Deixar l’infant/jove acompanyat en situació de confiança en ell/a mateix/a i autonomia per a la continuació del seu recorregut educatiu.

 

Recursos

– El teu referent enTàndem.

– El professor/a, educador/a o mestre/a referent que et permetrà tenir perspectiva i, potser, veure les coses positives.

– El mòdul de formació «intercanvi de pràctiques» que treballem entre el voluntariat mentor d’enTàndem i la formació “L’Art de posar Límits”.

– Els antics voluntaris (o el teu referent enTàndem).

– El bloc enTàndem i els testimonis d’altres voluntaris i voluntàries.

– Els següents vídeos: “La gestión del cierre y el duelo en las relaciones de mentoría” (https://vimeo.com/226899403); “¿Qué pasa cuando una relación termina antes de lo esperado?” (https://vimeo.com/230409336 )

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



He llegit i accepto la clàusula de protecció de dades.

En compliment del Reglament Europeu de Protecció de Dades (2016/680 de 27 d’abril), us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.