Blog

Família i escolaritat

Situació

L’acompanyament que proposem pretén ser global i pren en consideració a l’infant o adolescent dins del seu context familiar. Sempre que acompanyem un membre de la família (en aquest cas, un menor), la relació d’ell o ella amb la resta es modifica, i per tant es modifica tota la família com a sistema.

Segons una avaluació que es va realitzar a la societat francesa, la intervenció d’una persona estudiant voluntària és molt benvinguda: el 90% de les famílies ho consideren molt positiu. De l’altre costat: el 77% dels mentors i mentores se senten còmodes amb les famílies.

Des que la persona voluntària entra a la família, es pot construir una relació molt propera. Això ho facilita la freqüència de les trobades i les visites, si són possibles, a l’entorn habitual del noi o noia (casa seva, sempre amb la presència dels adults de la família). Progressivament, el mentor o mentora i la família viuen junts cada vegada més moments de convivència, l’estudiant és de vegades convidat o convidada a prendre un te, a festes, sortides, …

La noció de “família” la podem entendre en un sentit ampli: de vegades les situacions familiars són complexes i disperses. També quan parlem de “pares i mares”, hauríem de considerar que, segons les situacions, pot tractar-se d’un pare sol o mare sola o dos pares o dues mares, i també aprofundir en entendre el rol de germà, d’àvia o d’altres membres de la família (observant, per exemple, quin paper té el noi o noia que acompanyem en relació als seus germans i germanes o a altres menors de la família, o quin adult és el més present a casa).

Al marge de l’aspecte jurídic (que l’adult sempre hi ha de ser present quan anem a casa del nostre tàndem), és bo xerrar amb la persona que estarà present per tal d’implicar-la i explicar-li com funciona l’acompanyament de l’infant o jove. Això també pot tenir lloc en altres ocasions, sigui perquè el familiar coincideix amb el mentor o mentora quan recull o deixa el nano, o bé en altres trobades més o menys formals.

La família és l’agent educatiu dels menors que acompanyem per excel·lència. Així que, com major sigui la comunicació amb ells/es, molt millor!

Finalitats

  • Fer comprendre als familiars els objectius de l’acompanyament (què és un mentor i què no, quins són els nostres objectius, quin és el nostre paper i els seus límits)
  • Afavorir la seva relació amb l’escola (per exemple, si és una família nouvinguda o amb poca experiència acadèmica, parlar-ne amb ells/es per a afavorir que se sentin còmodes quan van a les reunions o a les entrevistes al centre educatiu)
  • Facilitar la implicació dels familiars en el seguiment escolar de l’infant o jove, que de vegades és allò que genera els conflictes, ajudar-los a entendre el que el seu fill/filla fa a l’escola o institut, donant una mirada positiva a les potencialitats del menor
  • Aclarir què necessitem per part de la família de cara a l’acompanyament (per exemple, que contribueixin a la nostra comunicació amb l’infant i que reforcin la seva motivació i assistència a l’activitat)

Coses que podeu fer

Prendre’s el temps de xerrar regularment amb els familiars sobre el que passa durant l’acompanyament, sense que això es consideri com una obligació. Buscar temps per a xerrades informals amb ells sobre les seves preguntes o inquietuds sobre l’escola o institut, aspectes que els amoïnen dels seus fills o filles, o altres…

Fer les activitats implicant a la família, per exemple: fer una sortida en tàndem i després tornar a fer-la amb la família i que el jove guiï la visita. Associar, si la situació es presta, als pares amb els jocs proposats als infants/joves durant l’acompanyament.

En la mesura del possible, quan les trobades i comunicacions amb els pares/mares són més limitades, intentar al màxim contactar-los, per exemple a la sortida de l’acompanyament si els familiars vénen a buscar al jove o acompanyar-lo a casa després. El teu o la teva referent AFEV et pot ajudar a facilitar oportunitats per a xerrar i intercanviar opinions.

Valorar el comportament positiu, les aptituds particulars i els èxits de l’infant/jove, que de vegades poden ser invisibles als seus ulls. Sempre que es pugui, destacar les potencialitats i interessos del nano, de manera que el pare o mare també se’n pugui sentir orgullós/a (i reconèixer que, en part, és mèrit seu perquè és un bon pare o mare).

Sense posar-te en paper “d’expert/a”, recomanar recursos o donar idees a la família: una web de jocs matemàtics o on aprendre anglès, una ludoteca propera oberta en un horari en què poden anar el menor i els seus germans de forma gratuïta, una recepta de cuina que els permetrà menjar sa de forma econòmica, un camp d’esports on fan tallers de patinatge per a tothom… 

Preguntes que pots fer-te

  • Quin seria el lloc o manera recomanat per a afavorir l’intercanvi amb la família i establir la confiança?
  • Si decideixo fer una sortida amb l’infant/jove amb la seva família, on puc anar perquè li agradi a tots els membres?
  • Com puc proposar un suport als pares adaptat a les seves necessitats, dintre dels límits que jo tinc? (Per exemple, informant-los de les beques per a activitats d’estiu a les que pot accedir el seu fill o filla).
  • Quina postura s’ha d’adoptar? Igual que la postura adoptada amb el jove que acompanyem, prendre el temps amb els pares i mares per a escoltar-les i xerrar, esporàdicament acompanyar-les si ho sol·liciten i podem. De manera general: ser oberts, establir una relació de confiança, no ser dogmàtics. Desdramatitzar les males notes, els informes de l’escola o les conductes més o menys rebels dels seus fills i filles.
  • Què fer si em sento que la manera que eduquen o tracten el seu fill o filla no és adequada? Sempre has de consultar al teu o la teva referent AFEV, evitant sempre desautoritzar l’acció dels pares i mares davant del menor. Pots tenir diferència d’opinions i expressar-la respectuosament a l’adult en la situació més adequada.

Beneficis col·laterals

  • Que els pares i mares guanyin mobilitat, coneixent millor les eines: els serveis del barri i de la ciutat.
  • Obertura de l’infant i capacitat de canviar d’opinió sobre si mateix/a si l’opinió de la seva família sobre l’escolaritat canvia
  • Capacitat de fer descobrir als seus pares nous llocs, activitats i eines. Que les famílies se sentin més confiades en com fan la seva tasca parental i en relació a l’escola

A tenir en compte

És difícil satisfer els objectius de tothom (pares, germans, mares, cosins…) sobretot, el teu acompanyament concerneix a l’infant o jove: tu no intervens com un servei de la família, sinó del nen, nena o adolescent vinculat amb la seva família. Si la família et demana que li donis un cop de mà fora de l’horari de l’acompanyament, és decisió teva però et recomanem que dosifiquis la teva disponibilitat. En qualsevol cas, no dubtis a parlar amb el teu referent AFEV: podrà ajudar-te a solucionar els imprevistos.

Tingues cura de no “trair la confiança” de l’infant o jove, per exemple donant, sense el seu coneixement, informació que ell/a t’ha confiat (excepte en els casos que creguis que és veritablement necessari per una situació de risc, quan ho hauries de comunicar al referent professional).

Vés amb compte amb posicionar-te com un expert o reemplaçar als pares si ells t’ho demanen (per exemple en les cites amb l’escola). Fes-ho amb ells si cal, però mai en el seu lloc. Tingues sempre present que quan acabi l’acompanyament tu no estaràs allí i que el jove i la seva família han de poder funcionar sense tu.

Respecte a les maneres de vida de les famílies, quan tinguis confiança, sent-te còmode/a per a parlar-los de coses que podrien millorar l’acompanyament o la vida del menor (per exemple, preparar un espai tranquil per estudiar a casa, buscar una activitat lúdica saludable…). No t’oblidis de fer signar les autoritzacions als pares per a les sortides/excursions.

Quan l’acompanyament no es fa a domicili i tu vols quedar amb la família, informa al/ a la jove. Si ell/ella no aprova aquesta trobada, no ho forcis, espera el moment adequat per a tornar a proposar-ho, sobretot no quedis amb els seus pares sense la seva aprovació.

Cada família és un món i no hi ha receptes que valguin per tothom. Igual que fas amb el noi o noia que acompanyes, observa de forma respectuosa i aprecia de forma oberta com són i quina és la seva realitat. Aprofita per aprendre, sense judicis, com som i com ens relacionem les persones. Intenta contribuir positivament a aquesta estructura familiar sense voler intencionalment modificar les seves creences o formes de funcionament.

Recursos

Altres recursos

Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: visita l’acompanyateca.

Últimes notícies

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



    He llegit i accepto la Política de privacitat.

    En compliment del Reglament General de Protecció de Dades, us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.