Família i escolaritat

Situació

L’acompanyament que proposem pretén ser global i pren en consideració a l’infant dintre del seu context familiar. Segons l’avaluació que s’ha realitzat en la societat francesa, la intervenció d’una persona estudiant voluntària és molt benvinguda: el 90% de les famílies ho consideren molt positiu. De l’altre costat: el 77% dels estudiants se senten còmodes amb les famílies.

 

Des que l’estudiant entra en la família, es construeix una relació íntima entre ambdós. Progressivament, l’estudiant i la família viuen junts cada vegada més moments de convivència, l’estudiant és a més convidat a sopar, a festes, celebracions… Intervenir en el domicili permet a poc a poc reduir la pressió escolar i forjar un vincle amb la família de l’infant o jove.

 

La noció de “família” en un sentit ampli: de vegades les situacions familiars són complexes i disperses. També quan parlem de “pares i mares”, hauríem de considerar que, segons les situacions, pot tractar-se d’un pare sol, i també desenvolupar el rol de germà o d’altres membres de la família. En el domicili, la presència d’un adult s’exigeix per llei. Al marge de l’aspecte jurídic, és bo xerrar amb la persona que estarà present per tal d’implicar-la i explicar-li com funciona l’acompanyament de l’infant o jove. El vincle amb la família es revisa quan l’acompanyament no es fa en el domicili.

 

Finalitats:

  • Fer comprendre als familiars els objectius de l’acompanyament.
  • Afavorir els seus informes en l’escola.
  • Facilitar la implicació dels familiars en el seguiment escolar de l’infant o jove, que de vegades és qui genera els conflictes, ajudar-los a entendre el que el seu fill/filla fa a l’escola.
  • Afavorir la comunicació pare-fill disminuint la pressió escolar sobre l’infant/jove.
  • Trobar, amb ells, la postura que s’aconsella prendre en relació amb les dificultats del nen/a.

 

Per què succeeix?

Coses que podeu fer:

Prendre’s el temps de xerrar regularment amb els familiars sobre el que passa durant l’acompanyament, sense que això es consideri com una obligació. Buscar temps per a xerrades informals amb ells sobre les seves preguntes  sobre l’escola o altres…

Fer les activitats implicant a la família, per exemple: fer una sortida en parella i després tornar a fer-la amb la família i que el jove guiï la visita. Associar, si la situació es presta, als pares amb els jocs proposats als infants/joves durant l’acompanyament.

Implicar als pares i mares en el temps d’estudiar dels infants/joves en seguiment.

En la mesura del possible, quan els informes amb els pares/mares són més limitats, aquells en els quals l’acompanyament es dóna en el centre escolar, intentar al màxim contactar-los, per exemple en la sortida de l’acompanyament si els familiars vénen a buscar al jove. Trobar amb el referent AFEV ocasions per a xerrar i intercanviar opinions.

 

 

Preguntes per plantejar-se:

Si l’acompanyament es fa al domicili:

  • En quina mesura pot o no l’acompanyament estendre’s als germans? Parlant amb l’infant/jove en qüestió.
  • Com puc proposar una ajuda als pares adaptada a les seves necessitats, dintre dels límits que jo tinc?
  • Com els puc explicar les meves activitat ciutadana i voluntària tenint en compte la diferència entre voluntat i caritat?

 

Si l’acompanyament es fa fora del domicili:

  • Quin seria el lloc recomanat per a afavorir l’intercanvi amb la família i establir la confiança?
  • Si decideixo fer una sortida amb l’infant/jove amb la seva família, on puc anar perquè li agradi a tots els membres?

 

Postura que s’ha d’adoptar

Igual que la postura adoptada amb el jove en seguiment, prendre el temps amb els pares i mares per a escoltar-les i xerrar, esporàdicament acompanyar-les si ho sol·liciten. De manera general: ser oberts, establir una relació de confiança, no ser dogmàtics. Desdramatitzar les males notes, els informes de l’escola.

Valorar el comportament, les aptituds i els èxits de l’infant/jove.

 

Atenció!

És difícil satisfer els objectius de tot el món (pares, germans…) sobretot, el teu acompanyament concerneix a l’infant o jove: tu no intervens en servei de la família, sinó del nen o nena vinculat amb la seva família. Si la família et demana que li tiris una mà fora de l’horari de l’acompanyament, és decisió teva “dosifica la teva disponibilitat”. En qualsevol cas, no dubtis a parlar amb el teu referent AFEV: podrà ajudar-te a solucionar els imprevistos.

 

Tingues cura de no “trair la confiança” de l’infant o jove, per exemple donant, sense el seu coneixement, informació que ell t’ha confiat (excepte en els casos que creguis que és veritablement necessari). Igualment, no estàs obligat a informar als familiars de totes les activitats: el més important és dialogar no informar.

 

Vés amb compte amb posicionar-te com un expert o reemplaçar als pares si ells t’ho demanen (per exemple en les cites amb l’escola). Fes-ho amb ells però no en el seu lloc. Tingues sempre present que quan acabi l’acompanyament tu no estaràs allí i que el jove i la seva família haurien de fer-ho sense tu. Respecte a les maneres de vida de les famílies, quan tinguis confiança, sent-te en confiança per a parlar-los de coses que podrien millorar l’acompanyament (per exemple, preparar un espai tranquil,…). No t’oblidis de fer signar les autoritzacions als pares per a les sortides/excursions.

 

Quan l’acompanyament no es fa a domicili i tu vols quedar amb la família, informa al jove. Si ell/ella no aprova aquesta trobada, no li forcis, espera el moment adequat per a tornar a proposar-ho, sobretot no quedis amb els seus pares sense la seva aprovació.

 

Eines:

  • Sigui quina sigui la dificultat amb la família, parla ràpidament amb el teu referent AFEV (no ho facis sol/a).
  • Ell/ella et podrà orientar cap a les estructures d’ajuda a la paternitat, estructures socials, els serveis del barri.
  • Els arxius de la delegació interministerial de la família sobre l’acompanyament en l’escolaritat: http:/??.
  • Territori: tots els museus, parcs, passejos, biblioteques, ludoteques, etc.
  • Les eines a casa: els jocs, internet.

 

Beneficis col·laterals:

Que els pares i mares guanyin mobilitat, coneixent millor les eines: els serveis del barri. Obertura de l’infant i capacitat de canviar d’opinió sobre si mateix si l’opinió de la seva família sobre l’escolaritat canvia. Capacitat de fer descobrir als seus pares nous llocs, activitats i eines.

Subscriu-te
a la nostra newsletter

mantingues-te informat sobre tot
el que succeeix a enTàndem



 

Subscriu-te!