Ha coincidit amb la setmana d’inici del curs escolar que s’han publicat diversos articles de premsa relacionats, per una banda, amb la soledat que experimenten molts i moltes estudiants a les universitats i, per una altra, amb la relació entre la participació social i l’èxit acadèmic.

Sembla palesa la soledat, aïllament i, fins i tot, depressió, que moltes persones que inicien o continuen els seus estudis universitaris enfronten en tornar de l’estiu i al llarg del curs.  El 66% dels estudiants canadencs entrevistats per la recerca que recolza el primer article diuen sentir-se sols i tristos a la universitat. Això és especialment acusat entre els estudiants que provenen d’altres ciutats o països i que tenen una xarxa social pobra a la localitat on es troba el campus. Si a això se li suma el ritme, sovint estressant, d’estudi, tasques i exàmens, ens adonem que la necessitat d’un suport, algú amb qui compartir les alegries i les angoixes del dia a dia, és peremptòria per no sentir-se aïllats i absorbits per la rutina. Les universitats catalanes ofereixen als seus estudiants serveis d’atenció, informació i orientació que, en alguns casos, inclouen suport psicològic. Des de l’AFEV, però, volem posar èmfasi en la necessitat dels estudiants (i de les persones en general) de fer xarxa i sentir-se connectats i útils, com a via per a vèncer la melangia i l’aïllament, i suportar millor les dificultats o etapes més dures del curs universitari.

Hi ha moltes opcions per a participar, com ara formar part de les associacions de la universitat o del barri, fer-se delegat/da de classe o representant al sindicat d’estudiants o també fer un voluntariat en alguna organització ciutadana, com a manera d’actuar en el territori on està implantada la facultat. La participació social és una via privilegiada de conèixer noves persones i establir relacions de suport mutu. També de sortir de la rutina, descobrir o desenvolupar habilitats pròpies i, sobretot, de donar sentit al dia a dia a voltes rutinari de l’estudiantat.

L’estudi publicat recentment a “Le Monde” al qual fèiem referència també a l’inici, destaca que el compromís social no representa un risc per a l’èxit acadèmic dels universitaris. Així, els i les estudiants que participen de diverses maneres a la vida associativa dins i fora del campus diuen sentir-se part de la col·lectivitat, per tant l’associacionisme esdevé en el seu cas una via d’integració a la universitat i a la societat. A més aquests alumnes, diuen, es motiven a acabar més de pressa les seves titulacions acadèmiques.

L’evidència posa de manifest que les persones voluntàries presenten menys mortaldat, més habilitats funcionals (necessàries per la vida quotidiana, pels estudis i pel món laboral) i menys depressions (Grimm, Spring & Dietz, 2007). En el cas dels estudiants universitaris, a més, veient la necessitat de connectar i sentir-se útils per ser més feliços que s’extreuen dels textos citats, veiem clara la relació entre participació, benestar i èxit acadèmic. Així, us convidem a acostar-vos als col·lectius, organitzacions i associacions del vostre campus, barri o municipi i posar-hi una mica del vostre temps i dedicació. Segur que us tornarà amb escreix!!!

Font: Grimm, R., Spring, K. & Dietz, N. (2007) “The Health Benefits of Volunteering: A Review of Recent Research”. Washington: Corporation for National and Community Service.