Blog

Relacionar-se amb les xarxes socials

El contacte que els i les adolescents tenen amb les tecnologies de comunicació i amb les xarxes socials és continu i molt intens. Configuren un espai important de relació amb els altres i de conformació de les seves identitats. L’ús d’aquests recursos té avantatges i riscos que cal conèixer i els joves són el model que els adolescents segueixen a l’hora d’aprendre les formes de relacionar-s’hi.

Conèixer les xarxes i els seus límits

  • Cap generació ha estat exposada de forma tan evident a les xarxes socials com els adolescents de l’actualitat. Per tant, els adults que acompanyen aquests nois i noies no han pogut viure en primera persona el que ells/es estan passant. Les xarxes estan molt presents en el seu dia a dia i els serveixen com a espai de presentació a la societat i de pertinença a la comunitat.
  • Moltes de les coses que els adolescents miren de fer per provar els límits de les normes de la societat adulta ara queden enregistrades i son difoses més enllà del seu espai immediat. Ara qualsevol pot rebre en el seu mòbil una imatge del que tu vas fer un dia que prefereixes oblidar. Tots hem fet el “burro” com a adolescents, però d’ara això en queda un registre.
  • També, el que veuen a les xarxes (Instagram, Youtube) els serveix com a model de vida i de relació (què és fer-se gran en un món tan complex com l’actual?). Els cal entendre la diferència entre la realitat i la ficció i veure què hi ha darrere dels missatges audiovisuals.
  • Segons un estudi de la universitat de Cambridge, Instagram és la pitjor aplicació per la salut mental, sobretot de les adolescents perquè les empeny a modificar la seva pròpia imatge per poder encaixar
  • Tanmateix, les xarxes tenen aspectes positius i no es poden rebutjar: ens serveixen per relacionar-nos de forma intensa amb persones amb qui potser no ens veiem sovint, o permeten que intercanviem informació de forma molt ràpida i eficaç. A més: els adolescents llegeixen i escriuen més que mai!!!
  • Els riscos més evidents de l’exposició a les xarxes són el contacte amb persones més grans no desitjades, el contacte amb continguts no apropiats per menors d’edat, la pèrdua de competències de socialització no digitals (parlar per telèfon, expressar les emocions amb paraules i no amb emoticones, enfrontar un conflicte o una situació difícil cara a cara, demanar una adreça enlloc de consultar el telèfon) i la manca d’hores de son (molt òbvia quan el telèfon, la tauleta o el portàtil són utilitzades a l’espai de dormir). A més la socialització digital ens pot fer perdre oportunitats de socialització “analògica” (estar xerrant amb els amics o la família, practicar un esport o fer voluntariat enlloc de simplement “distreure’s” de forma passiva).

I, teniu bones notícies?

Sí, els adolescents se senten fascinats per les pantalles, i això és normal. És a la casa i a l’escola on cal que tinguin clares normes i límits sobre l’ús d’aquestes per prevenir els riscos dels que parlàvem a dalt. En canvi, els mentors i mentores joves poden ser fonts de bon exemple d’ús de les tecnologies. Per exemple, si anem caminant pel carrer i xerrant, o estem asseguts prenent alguna cosa, no estem pendents del mòbil. Mirem de promoure l’ús d’altres recursos (mirar un mapa, preguntar a un veí) enlloc de les xarxes socials o simplement Internet. Els menors s’emmirallaran en vosaltres en veure que es poden fer les coses d’una altra manera i això no vol dir excloure les xarxes socials de les seves vides. Per exemple: si us escriuen un whatsapp, no cal que els respongueu al moment. Poden veure que sou usuaris avançats dels serveis de missatgeria però, per exemple, que no n’esteu pendents a les nits o durant el cap de setmana. També, si ja tenen accés a les xarxes socials amb un perfil propi, poden veure com en feu ús vosaltres (quina mena de missatges i imatges hi compartiu i quines preserveu per la vostra privacitat).

Com

  • Si mai traieu aquest tema, ajudeu-los a descobrir aplicacions pel mòbil que no siguin només de distracció: jocs matemàtics, aprenentatge d’idiomes, traductors…
  • Si us poseu a estudiar davant l’ordinador, ensenyeu-los com cercar informació de qualitat pels seus treballs de l’institut. Els podeu obrir una finestra a l’ús de la informació de forma raonable, a ser crítics amb el que troben i saber distingir què és informació verídica de què no ho és (teniu recursos més avall). No assumim que perquè hagin nascut en l’era digital tenen suficient alfabetització digital.
  • Parleu del Ciberassetjament amb ells i elles: què és i com es pot evitar i resoldre (no us perdeu el recurs “Cibermentores” i tot el que hi ha a “Pantallas amigas”!).
  • Mireu un documental junts sobre el tema i discutiu-ne. Podeu fer-ho sols o amb grup. Hi ha documentals en obert molt interessants sobre l’addicció als mòbils, sobre la fama a Youtube… Si teniu accés a la sèrie “Black Mirror” hi ha episodis molt interessants sobre on ens pot dur l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (és ciència ficció, però no impossible).
  • Ensenyeu-li utilitats del mòbil per fer aplicacions quotidianes que permetin organitzar-se millor: agendes, alarmes, notes… El telèfon i les XXSS no han de ser font únicament de distracció. Ensenyeu-li com funciona, per exemple, Linkedin (sobretot als adolescents més grans que ja es plantegen l’entrada al món laboral).
  • Apel·leu el seu sentit crític (tan important i en creixement durant l’adolescència) per a que entenguin que ni les xarxes ni internet son tan “democràtiques” i “populars” com ens agradaria creure. Al darrere, hi ha interessos comercials i grans empreses que es beneficien de les “Big Data” que generem els usuaris involuntàriament.

Aspectes a tenir en compte

  • No aconseguirem un canvi d’actitud envers les noves tecnologies i les xarxes socials amb lliçons morals i amb prohibicions, sinó predicant amb l’exemple.
  • Negocieu i establiu unes normes de funcionament durant l’acompanyament, encara que aquestes siguin diferents que les que té a casa seva. Per exemple, durant les dues hores que estem plegats no mirem el mòbil, inclús podem decidir silenciar-lo.
  • Si ens asseiem davant d’un ordinador a mirar Internet o jugar que sigui amb un objectiu concret: cercar una informació, entendre com funciona un joc educatiu o un recurs per a la pròpia organització. Que la tecnologia “en sí” no sigui el pretext.
  • Aprofiteu per fer una auto-reflexió sobre els propis hàbits d’ús de les TIC i les xarxes socials. Molts adults també ens estem educant en el seu ús i si nosaltres mateixos no som un bon exemple no podem ser un referent per a ningú. Podeu compartir amb el vostre tàndem les vostres pròpies inquietuds o anècdotes que conegueu personalment sobre mal ús o èxit en l’apropiació positiva d’aquestes tecnologies.

I també:

  • Aprendre a fer coses “analògicament” enlloc de per mitjà de les xarxes socials: fer una trucada per quedar a un lloc diferent d’on havíem previst, enlloc d’enviar un whatsapp. Trucar a un museu per demanar informació sobre els horaris, enlloc de mirar la seva web. Mirar l’hora en un rellotge d’agulles. Planificar un recorregut sense una app, crear un mapa amb un itinerari.
  • Crear “amb les pròpies mans” un mural de presentació per alguna cosa que estiguem treballant, i no necessàriament amb un software de presentacions. Assajar explicar-ho en veu alta i no basar-se únicament en l’audiovisual.
  • Parlar de les pròpies emocions posant-los un nom concret. Si voleu amb el pretext de les emoticones. Veiem que les emocions tenen molt matisos i que la interpretació de les imatges també. Les imatges com a mitjà de comunicar emocions poden conduir a malentesos.
  • Aprendre a buscar a youtube tutorials de coses interessants que vulguem aprendre (tocar la guitarra, fer papiroflèxia), per entendre que youtube és alguna cosa més que simplement distracció passiva.
  • Promoure activitats físiques i a l’aire lliure. Aquesta generació té cada vegada més un oci passiu i a l’interior, i això deriva en uns problemes de salut importants. Encara que no faci sol, aprofitar les dues hores per almenys fer un volt pel barri (si a més jugueu a algun joc actiu: bàsquet, ping-pong, patinar, ballar…) ja és fantàstic. Descobriu al vostre tàndem espais interessants i gratuïts on fer activitat física al barri o a la ciutat: la platja, als parcs, als skate parcs… Aprofiteu-vos de les apps que comptabilitzen l’activitat física (número de passos o de quilòmetres que caminem cada dia) i repteu al vostre tàndem a mirar-s’ho cada setmana quan us trobeu, analitzant com i per què alguns dies ens movem més que d’altres.

Recursos:

  • Pantallas amigas http://www.pantallasamigas.net/. Web plena de recursos per treballar diverses coses relacionades amb l’ús a les tecnologies dels menors. Des del ciberassetjament fins al “sexting” passant per un ús responsable de les xarxes socials, amb apps per treballar-ho directament amb ells/es. Inclou informació sobre el projecte “Cybermentores”.
  • Facebook Safety: espai d’aquesta xarxa que explica les condicions amb les que podem protegir la nostra identitat i privacitat en utilitzar-la. https://www.facebook.com/safety
  • “Nosedive”, el primer capítol de la 3a temporada de Black Mirror (Netflix, 2016), ens narra la història d’una noia obsessionada per tenir el màxim d’amics i “likes” en una xarxa social en la que tothom figura i la que no només gestiona l’estatus social de les persones sinó el seu accés als serveis bàsics de salut, habitatge… https://en.wikipedia.org/wiki/Nosedive
  • Com trobar articles interessants a Internet més enllà de la Wikipedia: Google Academics.
  • Apps per practicar idiomes: Duolingo, Babbel.
  • Mapes de diversos tipus: Google Earth, Google Street View

Altres recursos
Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: visita l’acompanyateca.

Últimes notícies

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



    He llegit i accepto la Política de privacitat.

    En compliment del Reglament General de Protecció de Dades, us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.