Font original: The Chronicle of Evidence-based mentoring

Com podem garantir que les relacions de mentoria siguin suficientment fortes i duraderes per aconseguir qualsevol dels objectius que ens proposem? Aquesta és la pregunta que contesta Jean Rhodes, professora de psicologia, experta en mentoria i directora del Center of Evidence-based Mentoring a la Universidad de Massachusetts (Boston), en un article publicat recentment a The Chronicle of Evidence-based mentoring fruit d’una investigació que ha durat dècades. Segons Rhodes, existeixen característiques en comú en les relacions de mentoria més efectives:

1. L’aliança

L’aliança està constituïda, segons l’expert en relacions socials Bruce Wampold (professor), per:

• El vincle
• L’acord en els objectius de la mentoria
• L’acord sobre quines activitats hem de realitzar per assolir els objectius. Per assolir-ho, els mentors i mentores han de mostrar-se oberts/es i flexibles, centrats en el/la mentorat/da i els seus interessos

2. L’empatia

L’empatia significa no només entendre i compartir les emocions dels altres sinó també posar-se a la seva situació per veure les coses des del seu punt de vista. Hi ha tres nocions relacionades amb l’empatia:

• La sintonia: llegir i ser capaç d’atendre les necessitats de l’altre, tant mitjançant formes verbals com no verbals
• El respecte positiu: ser capaç de percebre i transmetre les coses bones de l’altre, dir-ho quan sigui necessari i construir així una cultura d’apreci i respecte mutuus. “Els/Les mentors/es amb una mirada positiva es fixen en els atributs, capacitats i fortaleses dels seus/ves mentorats/des. No es fixen en les seves “lluites” o els defineixen per aquestes, o valoren els mentorats com a “problemes a resoldre”. Els mentors que jutgen contribueixen a que els joves es desentenguin i abandonin (…). Per contrast, un altre estudi demostra que el reconeixement de les qualitats positives dels mentorats/des està associat a una autoestima més alta i benestar en els mentors de grups infra-representats”, defineix Jean Rhodes
• L’autenticitat: un punt clau és que el/la mentorat/da senti que el mentor/a és autèntic/a. Explicar coses d’ell/a mateix/a o admetre els propis errors pot ajudar

3. Expectatives positives en quant a la relació

Els mentores i mentores les han de transmetre als mentorats/des, tot especificant quines activitats i tasques permetran que la relació sigui exitosa. Aclarir al mentorat/da què esperem d’ell/a en quant a expectatives d’èxit, permetrà que ell/a també se les apropiï.

4. Adaptacions culturals

Cal mostrar “humilitat cultural” i adaptar-se per part dels mentors i mentores, que usualment formen part de grups culturals dominants, enfront dels mentorats/des que solen pertànyer a minories.

5. L’experiència i les habilitats

Dels mentors i mentores, una de habilitats més significatives és que estiguin oberts/es a aprendre (especialment dels seus mentorats/des) i a demanar consell o suport per part del programa quan el necessitin. És important donar reconeixement als aprenentatges rebuts dels mentorats/des, els reforça la seva autoestima i una millor percepció d’ells/es mateixos/es. També el fet que tinguin experiència prèvia donant suport a gent més jove (per exemple, els monitors).

6. Els deures i la pràctica (possible, però no necessària)

Tot allò que el mentor o mentora fa fora de les sessions per reflexionar, preparar-se, avaluar… pot ser útil perquè les estones dels acompanyaments s’utilitzin de forma més eficient. També encarregar als mentorats/des petites tasques que puguin fer entre les trobades per practicar a la vida real aquells aprenentatges que s’estan treballant dins la mentoria (per exemple: demanar consell a un/a professor/a, posar al dia la seva agenda,…). Això també permet establir un fil de continuïtat entre les sessions.

Font original: 5 features of highly effective mentoring relationships