Constatació

Les relacions i representacions que els infants tenen de l’escola, tenen un gran impacte en la seva escolaritat.

Per a alguns, l’escola és una font (a vegades molt gran) de símbols negatius. Per a aquests infants, l’escola genera estrès, fins i tot por: un 35% de l’alumnat interrogat al “baròmetre de la relació amb l’escola d’infants de barris desfavorits” confessen tenir, a vegades o sovint, mal de panxa de l’estrès i por quan van a l’escola pels matins. Una gran part d’aquest alumnat (85%) no entén a vegades o sovint allò que l’escola espera d’ells.

Finalitat

• Una de les claus de l’acompanyament és permetre a l’infant acompanyat que entengui el llenguatge de l’escola. Això significa interpretar junts allò que es diu o es fa al recinte escolar.
• L’acompanyament pot ajudar a clarificar el funcionament de l’escola, que no és sempre fàcil d’entendre. Qui fa què? A qui em puc adreçar per a aquesta necessitat? Aquestes dificultats de comprensió poden ésser fins i tot més fortes en alguns casos: al moment de passar de la primària a la secundària, quan s’acaba d’arribar al barri, quan els mateixos mares i pares han viscut una escolaritat també amb dificultats,etc.
• Una altra clau pot ser la de mostrar el plaer d’aprendre, suscitar l’interès. Es tracta de mantenir la motivació, però també de donar sentit a l’aprenentatge. Pensem també que a l’escola es pot instaurar de manera informal una veritable cultura de fracàs. Per a l’infant, triomfar a l’escola implica a vegades desolidaritzar-se amb d’altres alumnes que sota un model invers. Anar a contracorrent exigeix un coratge i energia no controlats pels professors o la família.
• Finalment, la clau consisteix de vegades en suprimir la pressió escolar que pateix l’infant que acompanyem. Aquesta pressió pot ser estimulant, però també asfixiant i fins i tot contraproduent quan n’és excessiva. Ajudar l’infant a reduir la pressió, a relativitzar el fracàs, pot llavors resultar necessari.

Com fer-ho?

• Visitar el col·legi i diferents espais i conèixer les persones implicades: clubs, infermeria, departament d’orientació, professors, etc.
• Visitar l’universitat.
• Utilitzar les tecnologies existents i internet.
• Parlar de les seves experiències, desdramatitzar.
• Parlar de l’actitud dels professors per arribar a entendre’ls, intentar fer imaginar a l’infant el punt de vista del professor.
• Organitzar sortides o activitats vinculades a allò que s’ha aprés a l’escola (fòrum de ciències, teatre…).
• Participar a un fòrum d’oficis per tal d’ampliar els horitzons professionals possibles a partir dels punts d’interès de l’infant.

Preguntes importants a fer-se 

• Les dificultats de l’infant deriven realment de la seva relació amb l’escola? Són resultat d’una incomprensió dels objectius d’aquesta, de desacords amb un o més professors, de pors vinculades a l’entorn (la classe, el pati, els companys de l’escola o l’institut…).
• Quins objectius ens marquem? Exemple: prendre la paraula en grup, trobar el seu lloc a la classe.
• Quins mitjans són necessaris per arribar-hi? Simulacres, jocs d’adopció de rols, o més aviat la xerrada lliure?
• A quines eines i recursos podem recórrer? Quan estan disponibles els mestres? Per què necessiten reunir-nos amb ells?

Postura a adoptar

• Adoptar una postura d’acompanyament basada en escoltar, en la comprensió. Donar informació, és possible que l’infant s’identifiqui amb la trajectòria de l’estudiant voluntari – llavors no dubtar de parlar d’un mateix, d’allò que s’ha viscut i està vivint a l’insti i la uni.
• Possibilitat també d’adoptar una postura encoratjadora: valorar els punts forts de l’infant, lligats a una matèria tant escolar com extraescolar. Valorar els punts forts de l’infant envers els pares.

Aspectes a tenir en compte

Aneu amb compte de no desanimar-vos ràpidament! No existeix una recepta miracle, i els paràmetres en joc són nombrosos (allò que es diu de l’escola al barri, el què passa realment dins el recinte escolar…). La conversa ocupa un lloc molt important i alguns moments són segurament més apropiats que d’altres: s’ha d’actuar amb sensibilitat!

Així doncs vigileu de no fixar uns objectius massa alts. I mantingueu l’esperança, per què els resultats poden arribar quan vosaltres ja no hi sereu. Fora de les sessions d’acompanyament… però també més endavant a la vida del jove.

Recursos

La regla d’or dels acompanyaments: no aïllar-se!  Per ajudar-te, el teu aliat número 1 és l’equip de l’Afev. A més pots fer servir l’escola (per exemple parlar amb un/a professor/a,, tutor/a…).

Estigues a l’aguait de l’actualitat a la ciutat, potser s’organitzen exposicions que podeu visitar. Internet és una gran font de recursos. Hi ha també pel·lícules que parlen de temes escolars. Entre les més recents: “La Classe”, “Cobardes”, etc. (podeu veure-les en dues tardes tot el grup, i després crear debat).

Beneficis col·laterals 

• Obertura: quan proposes al jove que acompanyes d’anar al cinema a veure una pel·lícula, implica: sortir del barri i fer servir el transport públic, descobrir un cinema que fa pel·lícules diferents a les del vídeo club, eventualment trobar altres joves, visitar el barri on es troba el cinema…
• Vincle família-escola: alguns pares tenen dificultat per veure’s com un element important de l’èxit escolar del seu fill i s’estimen més romandre a distància ja que ells mateixos a vegades han estat desacreditats per aquesta escola. El fet de que l’acompanyament es faci a vegades al domicili (qui el realitza a casa de l’infant) permet als pares d’escoltar les converses que teniu de l’escola i d’implicar-se millor dins el seguiment escolar dels seus fills.
• Millora de l’autoestima de l’infant: una manca de confiança en si mateix pot afectar negativament a la participació a la classe i la pressa de decisions. Alguns infants i joves s’infravaloren, i minimitzen les seves ambicions. Valorar el què sap fer i reforçar les seves ambicions és una veritable clau.

Altres recursos
Fitxes per organitzar diferents activitats o amb idees per realitzar el teu acompanyament: visita l’acompanyateca.