La Maria va ser voluntària a l’AFEV al barri de Ciutat Vella i comparteix amb nosaltres el seu testimoni.

«Recordo la primera vegada que vaig sentir a parlar d’enTàndem. Ara ja fa tres anys i us asseguro que la idea que tenia del projecte no té res a veure amb la que tinc ara. En aquell moment pensava: “Que bé, podré ajudar a un infant o un adolescent que passa per un moment difícil, li canviaré la vida”. No us negaré que hi havia un punt naïf i que tenia ganes de sentir-me una súper-heroïna.

 

Feia temps que s’estaven despertant nous interessos dins meu. Interessos que tenien a veure amb una major preocupació per les problemàtiques socials i les ganes de comprometre-m’hi activament. I llavors va aparèixer enTàndem, que em va seduir perquè és un projecte que ataca una problemàtica molt concreta i amb una fórmula molt atractiva. Ara, que ja és el segon any que hi participo com a voluntària i que, a més, treballo per a l’AFEV, la meva visió sobre el projecte ha evolucionat. enTàndem per a mi és un espai d’ajuda recíproca. És un intercanvi d’experiències i de coneixements. És una plataforma per construir ponts entre persones. Va molt més enllà d’acompanyar un jove perquè hi interactuen molts factors: la família, l’escola, els amics, el barri i les coses que hi passen en aquest barri,… Personalment, no sabria dir si jo he ajudat més del que m’han ajudat a mi.

 

Per una banda, perquè és la meva primera experiència de voluntariat significativa i m’ha obert les portes a un món nou. Un món que ara em concerneix també professionalment i m’està enriquint molt! I per una altra, perquè he pogut connectar veritablement amb realitats diferents a les que he viscut en el meu entorn familiar i social des que vaig néixer.

Crec que m’ha fet més humil, m’ha ajudat a valorar més el que tinc, a utilitzar les diferències culturals com una veritable eina de coneixement i enriquiment personal, a esborrar els prejudicis socials que s’amaguen darrere de l’estratificació de classes i, en definitiva, a posicionar-me davant del projecte no com una súper-heroïna sinó com una persona que està oberta a conèixer, a aprendre i a lluitar per la igualtat d’oportunitats.

D’enTàndem, valoro especialment que sigui un projecte constant i que es faci al meu lloc d’origen. No cal anar a l’altra punta del món per ajudar els altres! Aquest estiu vaig estar a una casa-hogar a Perú amb infants i adolescents en situacions desfavorables i va ser una experiència molt enriquidora, per descomptat. Però em qüestiono fins a quin punt va tenir un impacte. Per a mi té més sentit ser voluntària al lloc on he nascut i on he viscut, on hi tinc arrels i on he definit la meva identitat com a persona i fer-ho de forma constant perquè l’impacte sigui major. Crec que reforça el meu sentiment de pertinença i m’apodera com a ciutadana activa i amb responsabilitat social.»