Durant aquests dies de vacances ens ha sacsejat conèixer el cas de l’Alan, un jove de Barcelona que, amb 17 anys, s’ha suïcidat després de patir bullying escolar al seu centre educatiu. El bullying és un fenomen que s’identifica des de fa ben pocs anys, i que afecta principalment com a víctimes els infants i joves amb característiques diferents a la majoria. També els assetjadors tenen trets particulars, com han demostrat diversos estudis[1] duts a terme, sobretot des de la psicologia social. L’assetjament escolar es pot definir com un abús de poder intencional per part d’un o més nois o noies per infligir malestar repetidament a un/a company/a[2]. Les conseqüències d’aquesta pràctica són l’increment del risc de problemes de salut mental i de conducta, problemes en l’escolaritat, o la implicació en comportaments violents i delictius en l’edat adulta[3].
Com a entitats vinculades a la mentoria d’infants i joves en edat escolar, ens amoïna especialment veure com, cada vegada més, es detecten nous casos d’estudiants involucrats en aquestes pràctiques. Segons dades recollides per les agències de l’ONU entre 2003 i 2005, entre un 20 i un 65% d’infants eren agredits cada mes[4]. El cercle viciós que es vincula a l’assetjament en l’edat escolar és tremendament preocupant: les víctimes poden tenir depressió, ansietat en la infantesa i, com veiem en els infants i joves que acompanyem, arribar a abandonar l’escolaritat. Al llarg del seu creixement això els provoca una manca d’autoconfiança i una pèrdua d’habilitats socials, fet que pot fàcilment desembocar en conductes violentes en l’edat adulta, o en conductes suïcides, com bé sabem. Per una altra banda, segons es recull en diversos estudis i també en l’informe que redactà el 2014 l’organització “Save the Children”[5], els infants que presencien situacions de violència a la llar són més propensos a perpetrar abusos contra els seus companys i companyes, mentre que els infants amb una xarxa social d’origen més feble no només són més fàcilment víctimes propiciatòries sinó que tenen menys possibilitats d’afrontar favorablement el bullying en cas de patir-lo o presenciar-lo.
Un dels aspectes crucials en què estan d’acord els protocols d’actuació[6] en casos de bullying és el fet de trencar el silenci, comptar amb algú adult que pugui ajudar a sortir del cercle de victimització. En aquest cas, famílies, professorat i institucions han de treballar frec a frec per no deixar els infants i adolescents desprotegits.
Un mentor que acompanyi un menor involucrat en una situació d’assetjament escolar pot ser una peça clau, en tant que és una figura de confiança en la qual l’infant pot dipositar les seves inseguretats. Pensem que, com a promotors de la mentoria, hem de contribuir a pal·liar aquesta pràctica amb conseqüències nefastes per als nostres escolars i per a la societat en general.
Laura Cardús. Antropòloga, tècnica de projectes d’AFEV Barcelona.
[1] Rhodes, Jean (2016) “New study shows the lasting effects on chidlhood bullying” dins The Chronichle: Evidence Based Mentoring. Recuperat el 8/1/2016 de http://chronicle.umbmentoring.org/new-study-shows-the-lasting-effects-of-childhood-bullying/
[2] Olweus, Dan (1997) “Bully/Victim Problems in School: Facts and Intervention” dins European Journal of Psychology of Education. University of Bergen, Norway, Dec. 1997 Vol. 12, Issue 4 (pp. 495-510).
[3] Olweus, Dan (2011) “Bullying in School and Later Criminality: Findings from Three Swedish Community Samples of Males” dins Criminal Behaviour and Mental Health, Abr 2011 Vol. 21 Issue 2 (pp. 151-156) i Temcheff, Caroline et al. (2008) “Continuity and Pathways from Aggression in Childhood to Family Violence in Adulthood: A 30-year Longitudinal Study” dins Journal of Family Violence, mai 2008 Vol 23 (pp. 231-242)
[4] Estudi de l’Organització Mundial de la Salut dut a terme a Botswana, Xile, Xina, Guayana, Jordània, Kènia, Líban, Namíbia, Oman, Filipines, Swatzilàndia, Uganda, Emirats Àrabs Units, Veneçuela, Zàmbia i Zimbabwe entre els anys 2003 i 2005.
[5] “Acoso escolar y ciberacoso: propuestas para la acción” Save the Children, 2014.
[6] Com per exemple el que es recull a la web de l’Asociación Española para la Prevención del Acoso Escolar http://www.acoso-escolar.es/acoso-escolar/protocolo-de-actuacion/
