Malgrat les transformacions esdevingudes durant les darreres dècades, la pervivència de desigualtats, discriminacions i violències envers les dones segueix estant a l’ordre del dia, impregnant i afectant totes i cadascuna de les esferes de la vida social. Com no podia ser d’una altra manera, tot aquest entramat social masclista, on l’heterosexualitat és la norma, també té un impacte directe sobre la realitat d’infants i joves.

La infància i l’adolescència, de fet, constitueixen dues etapes fonamentals en la consolidació de la identitat de gènere de les persones, la qual es concreta en l’establiment d’unes actituds, rols i expectatives específiques (i ben diferenciades) en el cas de nois i de noies. Els principals agents socialitzadors durant aquestes fases vitals (família, escola, grup d’iguals, mitjans de comunicació…) funcionen com a mecanismes de reproducció d’aquesta marcada diferenciació identitària.

La importància de l’exemple i la sanció

Però… com es perpetuen i consoliden aquestes desigualtats i jerarquies de gènere des de tan aviat? I…com podem nosaltres acompanyar amb una mirada feminista?

Aquesta temàtica és complexa. Descobrir-la implica un procés llarg que requereix aprendre i desaprendre moltes coses. Conèixer com hem anat incorporat els estereotips, rols i jerarquies de gènere ens permetrà observar com els infants i joves a qui acompanyem reprodueixen aquests mateixos esquemes. Coses tan senzilles com atendre la manera que tenen de moure’s, d’ocupar l’espai, de jugar i d’interrelacionar-se, ens farà adonar-nos de fins a quin punt aquests rols i models els tenim interioritzats des de ben aviat.

És central, per tant, que tinguem present la importància de l’exemple i la sanció: els infants tendeixen a imitar i reproduir els rols, actituds, valors que veuen al seu voltant, de manera que, gradualment, els hi va quedant molt clar quin és el seu paper en el món, què és allò apropiat i pertinent en cas de ser nena, i què ho és en el cas de ser nen. La sanció social, en cas de no seguir allò normatiu, és total: estigmatitzant i generadora d’exclusió.

Per això és molt important atendre a la manera en què ens adrecem als infants, fixar-nos en com els motivem, els parlem i els proposem que facin, juguin o es relacionin per tal d’obrir una escletxa que ens permeti començar a modificar aquestes concepcions i rols. Així, per exemple, caldrà que evitem incitar només als nens a la mobilitat, l’acció i a tots aquells jocs que impliquen capacitats cognitivo-espacial, introduint altres activitats, reflexions i actituds. Per contra, convé que deixem de predisposar a les nenes només al joc simbòlic i a les activitats on desenvolupin l’empatia i la cura. Per què no provem a intercanviar allò esperat socialment per cadascuna o cadascú més enllà del nostre gènere o sexe?

Trencar prejudicis i estereotips de gènere: ajudem a ser més lliures!

En aquesta línia, el nostre acompanyament pot servir també per trencar determinats prejudicis i estereotips de gènere que contribueixen a mantenir forts biaixos de gènere a l’àmbit acadèmic/laboral tenint en compte que, mentre la majoria de les facultats de ciències tecnològiques segueixen altament masculinitzades, són les facultats de ciències humanes, socials i de la salut (camps vinculats amb les cures) les que segueixen feminitzades.

I és que diferents estudis mostren com les noies tendeixen a infravalorar la seva competència en matèries vinculades a la tecnologia i les ciències matemàtiques, tot i acostumar a tenir qualificacions més altes que els nois durant tota l’educació secundària i post-obligatòria. La mentoria pot ajudar-nos a fer que les petites/joves a qui acompanyem siguin una mica més lliures per decidir com ser, què fer i què escullen també en aquest sentit: fer-les sentir capaces d’accedir a tot tipus d’estudis i/o professions desitjades.

Amor romànti… què?

D’altra banda, cal que parem especial atenció a la manera en què els mitjans de comunicació, el món audiovisual (sèries, pel·lícules, publicitat, música…), les joguines i els videojocs, i la cultura popular en general contribueixen no només a nodrir i perpetuar aquests rols i prejudicis de gènere sinó també a asseure’ls i consolidar-los sobre un sistema de relacions violent i fonamentat en l’amor romàntic i la cultura de la violació. Un sistema enormement normalitzat, que afecta a tothom i del qual preocupa molt el seu impacte, sobretot, en la vida dels i les més joves.

Estudis recents assenyalen que les noies i els nois joves toleren molt més el control dins la parella, interpretant actituds de possessió com a mostres d’afecte. Com a mentores i mentors convé preguntar-nos com afecten aquests mites, relats i discursos sobre l’amor romàntic als infants i joves als que acompanyem, fixar-nos en allò que expressen, que desitgen i que rebutgen:

• quina concepció tenen de l’amor?
• quin tipus de relacions sexo-afectives tenen, a quin tipus de relacions sexo-afectives aspiren?
• accepten obertament la diversitat sexual i de gènere?
• són capaços d’identificar situacions d’abús, agressió i violència?
• exerceixen actituds masclistes i violentes quan s’expressen, actuen i/o es relacionen?
• infravaloren, menyspreen o insulten a persones del col·lectiu LGTBIQ?
• els nois… objectualitzen i sexualitzen les seves companyes o altres noies?

Una reflexió profunda sobre totes aquestes qüestions permetrà acompanyar a infants i joves que puguin ser qui vulguin ser i seguir caminant i construint un món sense desigualtats.

Recursos, activitats i material didàctic per aplicar la mirada feminista a l’acompanyament.