Els dijous a l’AFEV per Gyanu García Fonollosa

La Gyanu ha sigut voluntària del projecte enTàndem a Santa Coloma de Gramenet durant el curs 2016-2017. A més de tot allò que va poder oferir el seu jove mentorat, ens deixa una crònica potent de la seva experiència i del seu procés d’aprenentatge com a mentora.

“Tenia moltes ganes de començar l’any nou fent l’acompanyament. Ganes de viure una nova experiència, de poder compartir moments especials amb un jove que ho necessitava… tenia tantes expectatives, tenia al cap plans, activitats, jocs i sortides que pensava que podríem fer. Però tot això va canviar en un instant. L’instant que vaig conèixer el jove. L’instant que vaig adonar-me’n que el que ell necessitava anava més enllà d’allò.

Fer un acompanyament té moltes parts positives i t’aporta moltes coses bones, però no sempre es manté aquesta línia, de tant en tant, fos el jove o fos jo, no ens trobàvem amb ganes de fer gran cosa, tots podem tenir un mal dia. No obstant intentava sempre que ens ho passéssim bé.

Bé, recordo que un mes i mig després de començar l’acompanyament vaig escriure al mòbil una petita reflexió sobre la importància d’haver anat a Santa Coloma aquell dijous.

“Ja és dijous, quina mandra traslladar-se fins a l’altra punta de la ciutat, literalment. Però no és fins que arribo al punt de trobada (al Rellotge XXI) i veig que m’està esperant, tot i que arribo una mica tard, que no m’adono que ha valgut la pena fer una hora de trajecte. No m’ho diu, però sé que té ganes de sortir de casa, d’estar amb algú altre que no sigui el seu germà petit, que sigui dijous. Dues hores d’acompanyament, de jocs, d’una amistat que s’està forjant a poc a poc, un procés que semblava lent, però ja han passat quasi dos mesos i ja veig una millora. Encara no puc descriure com d’emocionada em sento quan veig que ens entenem, que riem junts, i compartim aficions. Dues hores. Dues hores que marquen una diferència. No li agraden les fotos, hi ha coses que no compartim, però anem aprenent que hem de ser flexibles i que no sempre tenim raó…”

Aquell dia vam anar a jugar a ping-pong a un parc del barri, vaig buscar l’esport més semblant al tenis i en ple febrer vam sortir a jugar, ell s’havia emportat les pales de casa i vam estar jugant i xerrant molta estona. Mentre estàvem de camí parlàvem d’alguna cosa que ara no recordo, potser perquè en aquell moment estava pensant que era genial poder estar rient alhora i que havia valgut la pena anar-hi aquell dijous.

Vaig voler commemorar aquell dia amb una fotografia, i tot i que no li agraden massa, em va complaure i ens vam fer una foto junts, la primera de poques, però d’un dia especial. Després vam parlar sobre esports, vam passar per un pavelló per veure un equip de nois jugar a bàsquet fins que vam tornar al punt de trobada amb els altres tàndems.

A partir d’aquell moment, vam començar a tenir més confiança. No ens n’havíem adonat i ja era quasi Setmana Santa. Per aquell moment ja havia vist una evolució, i esperava que poguéssim anar treballant a poc a poc. Al principi era bastant tímid fins que va agafar més confiança i, tot i que parlàvem en anglès, ens enteníem força bé.

Durant aquest temps hem après i jugat a diferents jocs de taula i cartes, hem anat en metro a un altre barri i hem anat a  jugar ping-pong al parc, és el que més ens agrada fer als dos. També vaig descobrir que li agrada anar a la biblioteca, vam fer-li un carnet perquè pogués anar-hi quan volgués, però de vegades anàvem junts a buscar llibres o pel·lícules.

El David és especial, i em sap greu no poder continuar l’any vinent. Sé que ha sigut un any difícil per part seva, s’ha hagut d’adaptar a un nou país, a una nova llengua, una nova cultura, una nova escola, etc.

D’ell he après a tenir paciència, a ser més comprensiva, però sobretot a pensar més en els altres i menys en mi, a sobreposar coses que són més importants. I, també, que encara que no hagi complert l’objectiu que havia imaginat des del principi no significa que hagi perdut o que sigui incapaç, sinó que no m’he donat per vençuda i he continuat donant el millor de mi per a algú que em necessitava.

Ha estat un any especial i em sento afortunada d’haver pogut participar amb l’AFEV en aquest projecte tan bonic.”

Gyanu García Fonollosa
Voluntària del barri de Santa Coloma. AFEV Barcelona.
Estudiant de Traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informa't sobre tot el que passa a enTàndem



    He llegit i accepto la Política de privacitat.

    En compliment del Reglament General de Protecció de Dades, us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a dades@afev.org.