Som realment iguals davant les nostres eleccions d’orientació?

El rànquing escolar segella massa ràpid el destí professional i social de les persones

 

Font: Article publicat pel diari Le Monde i escrit per Eunice Mangado-Lunetta, directora dels programes d’AFEV a França; Jules Donzelot, sociòleg i director científic del programa Demo-Campus AFEV i Marie Duru-Bellat, sociòloga i madrina del Dia del Rebuig del Fracàs Escolar 2018

 

Si les desigualtats escolars són objecte de molts estudis, les desigualtats en l’orientació escolar estan molt poc ressaltades, encara que són reals. Parlem de desigualtats en les capacitats de construir una pròpia trajectòria escolar i de prendre decisions. Som molt més protagonistes de la nostra orientació quan som bons alumnes, perquè aquesta orientació es fonamenta en els resultats escolars. Els i les “millors” alumnes tindran accés a les “millors carreres”, que alhora són les que porten fins als llocs de treball més atractius. Al contrari, els mals resultats escolars fan canviar progressivament els “mals alumnes” de l’estat de subjecte al d’objecte d’orientació. Ells i elles seran relegats a les carreres (i llocs de treball) menys valorades (on hi ha places). L’orientació es viu com una ferida per als i les que se senten privats d’elecció en una societat que promou la meritocràcia, en la qual cada un és responsable del seu propi rendiment escolar.

Aquesta situació –les millors places de la societat reservades als bons alumnes que han demostrat el seu mèrit– pot semblar justificada. Però si ho mirem de prop, quan integrem les aportacions de la sociologia de l’educació en la (molt) relativa igualtat de les oportunitats, en realitat no hi ha tanta igualtat.

A França, el rànquing escolar segella –massa ràpid i massa rotundament– el destí professional i social de les persones. Massa pressió es basa en l’escola, que suposadament qualifica els estudiants però que amb els més febles funciona com una centrifugadora. El nostre sistema d’orientació no és catastròfic. És, com tot el nostre sistema escolar, més favorable per a la minoria d’estudiants que tenen èxit en les matèries acadèmiques que per als que tenen competències o qualitats menys escolars.

Per tenir una orientació més justa, aquí hi ha algunes reflexions resultants del Dia del Rebuig del Fracàs Escolar 2018 que va organitzar AFEV França.

La relació escola / món econòmic

Malgrat els progressos aconseguits en unes dècades, els vincles entre el món econòmic i el món escolar continuen sent massa fluixos. La nostra escola, històricament construïda contra el món professional, roman en rebuig davant els actors del món professional. A l’enquesta de l’AFEV “Trajectoires-Reflex UNAF”, gairebé el 70% de les persones entrevistades (estudiants de secundària) volen més informació concreta per descobrir les professions. Com poden construir un projecte i apropiar-se d’una carrera sense projectar-se concretament en el món professional? D’aquí que les estudiants donin importància a les pràctiques professionals a tercer de l’ESO, encara que la nostra enquesta demostra que l’elecció de l’empresa on es fan les pràctiques depèn en el 60% de la xarxa de contactes familiars, amb totes les limitacions que això comporta quan aquesta xarxa és feble.

La relació avaluació escolar / orientació

A França, l’escola té el monopoli de la definició del mèrit. Això vol dir que els i les males estudiants no tenen competències? En lloc d’això, hauríem de posar en dubte el nostre sistema d’avaluació en el qual es fa difícil valorar les competències dels i les joves en la seva diversitat. Fins i tot a França –un dels països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) on el pes de la titulació és especialment fort– els reclutadors han començat a canviar cap a una lògica d’avaluar no només qualificacions, sinó també competències formals / informals. Una evolució que causa un sentiment de desconfiança: es debilitaran els drets dels treballadors? Però aquest canvi pot ser beneficiós per a totes les persones que surten de l’escola sense competències certificades.

L’orientació: una pregunta que sorgeix al llarg de tota la vida

Més d’una de cada dues persones actives realitzen un treball que no correspon a la seva formació inicial. Aquestes persones es reorienten i es formen al llarg de tota la seva vida. Es necessita temps per construir-se una identitat i la nostra joventut té menys temps que en altres llocs. No seria apropiat substituir la noció (fixa) d’elecció i plans d’estudi per una trajectòria dinàmica? En un context en el qual el 60% de les professions de demà no existeixen ara, la generació dels millenials hauria de poder construir la seva carrera fent “assaig-error”. El desafiament és acceptar que no farem exactament el que vam triar (si és que som capaços de saber exactament el que volem), sinó que treballarem per construir, sobre una base d’èxits acadèmics, habilitats (formals i informals), així com una autoestima suficient per enfrontar el món i trobar-hi el nostre lloc.

El nostre sistema d’orientació s’està desenvolupant. S’estan posant en marxa reformes amb l’objectiu de convertir l’orientació en una prioritat compartida per diversos actors de l’educació (escoles, empreses, regions…) en el territori. Cal seguir en aquesta direcció, assegurant que els i les joves no es tanquen en els límits del seu territori. Sobretot, això suposa acceptar que l’escola ja no tingui el monopoli sobre l’educació i l’orientació. Però mentre els temes de les reorientacions i del dret a equivocar-se segueixin sent teòrics i abstractes, els joves i les famílies continuaran tenint el sentiment d’arriscar les seves vides amb una elecció escolar puntual i aquestes mesures corren el risc de ser insuficients.

 

 

Subscriu-te
a la nostra newsletter

mantingues-te informat sobre tot
el que succeeix a enTàndem



He llegit i accepto la clàusula de protecció de dades.

En compliment del Reglament Europeu de Protecció de Dades (2016/680 de 27 d’abril), us informem que les vostres dades seran incloses en un fitxer registrat a nom d’AFEV, amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Podeu exercir el dret d’accés, rectificació, supressió, limitació i oposició adreçant-vos a voluntariat@afev.org.

 

Subscriu-te!